elPeriódico.com

Ignasi Guardans deixa la direcció de l'Institut Nacional de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals (ICAA) després d'un any i mig de gestió marcada per la polèmica per les ajudes a les pel·lícules i quan es disposava a aplicar una rebaixa en les subvencions que reben els films per taquilla.

Guardans (Barcelona, 1964) va ser nomenat director general del Cine el 24 abril del 2009, tres dies després d'haver renunciat al seu escó d'eurodiputat per CiU. Mesos abans, al gener, la seva formació política havia decidit que Guardans no encapçalaria la candidatura de CiU a les eleccions europees del juny, fet que va desfermar públiques friccions entre el dirigent i la cúpula de la coalició nacionalista.

Poc després de ser nomenada ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde va sorprendre amb el fitxatge del polític català per substituir Fernando Lara al capdavant de l'ICAA. La decisió de Guardans d'acceptar l'oferta de González-Sinde li va valer dures crítiques del seu partit, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), i alguns dels seus dirigents van reclamar la seva expulsió.

Regulació contestada de les ajudes a les pel·lícules

Des del seu nou càrrec, Guardans es va ocupar de redactar l'ordre ministerial per al desenvolupament de la Llei de Cine, destinada a regular les ajudes a les pel·lícules, i que va negociar amb els diferents sectors implicats. El nou sistema va provocar el rebuig d'una part del sector per deixar fora de les ajudes complementàries les pel·lícules amb un pressupost inferior a 600.000 euros, així com per un sistema de punts per a les produccions que estiguessin entre aquesta xifra i els 2 milions d'euros de pressupost.

L'ordre ministerial es va publicar fa un any amb el rebuig de Cineastes contra l'Ordre, una plataforma formada per 205 autors, entre els quals es trobaven Javier Rebollo i Fernando Trueba, que va enviar a Brussel·les una carta de protesta pel sistema d'ajudes.

Davant les crítiques d'aquest grup, Guardans va sostenir que l'ordre de desenvolupament de la Llei de Cine no suprimia ni reduïa les ajudes a les pel·lícules de menys dimensió i al cine independent, sinó que les augmentava. El nou sistema d'ajudes va encallar a la Comissió Europea de Brussel·les, que, després de la carta de protesta de Cineastes contra l'Ordre, va decidir el novembre de l'any passat estudiar-lo pel procediment ordinari i no per l'abreujat, com havia demanat el ministeri.

Brussel·les aprova les mesures

La Comissió Europea va acabar aprovant les mesures el gener passat, una decisió que, segons Guardans, no només avalava una ordre ministerial, sinó al "conjunt del sistema públic espanyol d'ajudes al cine". El director general de l'ICAA va anunciar el maig passat que Cultura havia iniciat un període de consultes per modificar la Llei del Cine, uns canvis que incloïen la rebaixa en un 50% del màxim d'ajudes a què podran optar les pel·lícules en funció de la taquilla que aconsegueixin.

En un moment en què el Govern impulsava una política de retallades en la despesa, les mesures van ser rebudes sense estrèpit pel sector, que al juny ja tenia un esborrany del text. Guardans va assenyalar en una entrevista amb Efe fa a penes un mes que les retallades no afectarien la creació cinematogràfica i preveia que per a mitjans d'octubre hi hauria ja una ordre ministerial amb les modificacions de la Llei del Cine.