elPeriódico.com

El 14 de juliol passat, durant el debat sobre l'estat de la nació, José Luis Rodríguez Zapatero va mostrar la seva vena més lírica per respondre a Josu Erkoreka. «Ens falta profunditat en l'amor», li va dir, rient, el president del Govern al portaveu del PNB al Congrés. Ara ja no. Ara Zapatero està salvat. L'amor es va segellar ahir i, efectivament, és profund. Consisteix en el suport dels sis diputats nacionalistes bascos a totes les lleis econòmiques del Govern durant la resta de la legislatura -inclosos els pressupostos generals de l'Estat i la tan injuriada congelació de les pensions- a canvi que l'Executiu traspassi a Euskadi 20 polítiques que es troben a l'Estatut de Gernika, aprovi un paquet d'inversions directes a la comunitat valorat en 112 milions d'euros, i que el grup socialista voti a favor d'una cosa tan simbòlica com que el topònim oficial de les províncies basques sigui en eusquera. Només en eusquera.

El portaveu del Grup Socialista al Congrés, José Antonio Alonso, explica els detalls de l'acord entre el PSOE i el PNB, ahir a la tarda a la Cambra baixa. DAVID CASTRO

Més informació

• Un pacte de legislatura tardà
• El PP exigeix saber si formen part de l'acord els 'abertzales' i ETA
• De Vizcaya a Bizkaia
• Una bona transfusió

• Tags: Política

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 2 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 16 de octubre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Com en gairebé totes les bones històries de passió, en aquest recorregut amorós que totes dues parts van començar a transitar ahir, després de setmanes de negociacions, hi ha algun despitat. Sobretot el PSE, que veu com el PSOE tanca un acord fins a les eleccions del 2012 amb el seu rival polític a Euskadi, i ell es queda sense el seu principal discurs -el del desenvolupament del text estatutari-, cosa que l'exposa que els nacionalistes li diguin que si Euskadi avança en autogovern, és només gràcies a ells.

Però també CiU en surt perjudicada, perquè ara que el Govern ha elegit parella fixa -o parelles: ahir també va aconseguir el suport dels dos diputats de Coalició Canària (CC) per a la resta de mandat-, el seu pes polític i capacitat per negociar traspassos a Catalunya és bastant més baix. I això, en el fons, és una bona notícia per al PSC. En el més que probable cas d'una victòria convergent a les autonòmiques, els socialistes catalans tindran les mans lliures per portar a terme una oposició bastant més contundent que no la que va desenvolupar, per exemple, quan CiU es va convertir en el suport parlamentari dels últims governs de Felipe González.

Les declaracions de fa un parell de mesos del número dos de CDC, Felip Puig, en què demanava al PNB que no facilités a Zapatero l'aprovació dels comptes públics i el forcés a convocar eleccions -encara que després fossin corregides pel seu superior Artur Mas- es comprenen en aquest context. Tot i així, el concert econòmic per a Catalunya, que és la principal aposta de Mas, es negociarà la legislatura vinent, sempre que el partit que governi, sigui el PP o el PSOE, necessiti que els convergents li proporcionin l'estabilitat que ara mateix atorga el PNB a l'Executiu socialista.

EL MAR I ELS VIATGES / Les transferències són 20. La principal és la de les polítiques actives d'ocupació, una reivindicació històrica del nacionalisme basc que es va segellar fa una mica més de tres setmanes. Llavors, només es parlava del suport del PNB als pressupostos, que es començaran a debatre la setmana que ve amb les esmenes a la totalitat de set partits d'esquerra i dreta. Però el focus es va anar obrint. El Govern volia que l'auxili del PNB -només en temes econòmics, perquè en la resta Zapatero haurà de tornar a la geometria variable- s'estengués a tota la legislatura. Els nacionalistes buscaven més traspassos. Ara han aconseguit la competència autonòmica sobre el transport marítim dins d'Euskadi i la gestió del turisme, entre altres matèries.

Tres traspassos d'entre la vintena es concretaran abans no es tanqui l'any. La resta, el 2011. I el procés estarà pilotat per una comissió formada per tres socialistes -dos del PSE- i tres del PNB. L'organisme supervisarà el desenvolupament de l'acord i el desplegament de l'Estatut basc, amb un calendari l'últim full del qual serà el del final de la legislatura. Però encara hi ha molts fronts oberts. El de les institucions penitenciàries, per exemple. I l'establiment d'un conveni per al règim econòmic de la Seguretat Social, una espècie d'assegurança compartida entre l'Administració espanyola i la basca.

I, segons el PNB, el de la pacificació d'Euskadi, un aspecte que el PSOE nega que s'hagi tractat en les negociacions. I una clàssica reivindicació catalana: ports i aeroports. Són assumptes que seran presents damunt la taula -el traspàs de les presons s'aventura difícil mentre subsisteixi l'amenaça d'ETA- i que proporcionen al PP arguments per entonar la frase «es trenca Espanya», encara que els conservadors han portat a terme alguna vegada negociacions semblants sobre la Seguretat Social.

MESURES IMPOPULARS / ¿Qui hi guanya més amb aquest acord? El PNB es pot penjar una vistosa medalla a Euskadi, però haurà de votar amb el PSOE l'aprovació de mesures impopulars per contenir el dèficit públic, com la congelació de les pensions, una retallada social en què tot l'arc parlamentari opositor utilitza els mateixos arguments per oposar-s'hi. «No som el salvavides de Zapatero», es va defensar a Bilbao el president del PNB, Iñigo Urkullu. Va dir, fins i tot, que el seu partit té «les mans lliures» per actuar perquè els compromisos estan taxats al pacte i no hi ha cap «llista» d'iniciatives que el Govern pugui presentar i que ja comptin amb el suport del PNB.

El cap de l'Executiu té el seu lloc garantit fins al 2012 amb aquesta aliança que el portaveu socialista al Congrés, José Antonio Alonso, va anomenar d'«estabilitat econòmica, política i institucional». Però els peatges seran onerosos. Per una banda, Zapatero s'exposa encara més a les crítiques d'un PP que vola a les enquestes. Per una altra banda, deixa Patxi López en una posició incòmoda. El lehendakari sempre pot dir, com va fer durant l'últim debat de política general del País Basc, que es congratula que el PNB torni a la via autonomista. I té raó. El desbloqueig dels traspassos ja va ser exigit pel seu antecessor, Juan José Ibarretxe. Va fracassar, i el no del Govern li va servir per començar a tirar per la via sobiranista.

EL DESCOMPTE / Ara el PNB és un altre. El termini per conèixer si ho era es tancava, en principi, ahir a les dues del migdia al Congrés, moment en què acabava el termini per presentar esmenes a la totalitat dels pressupostos. «Quatre, tres, dos, un...», va dir algun periodista als passadissos de la Cambra baixa quan faltaven escassos segons per a l'hora. I el PNB no va presentar res. El pacte es va donar per tancat, però no ho estava. Fins i tot, segons fonts de la negociació, els nacionalistes van amenaçar de donar suport a l'esmena d'un altre grup. A les 15.22, després d'una conversa entre Zapatero i Urkullu, es va constatar que hi havia prou «profunditat en l'amor».