elPeriódico.com

El president del PP balear, i candidat a presidir la comunitat després de les pròximes eleccions autonòmiques, José Ramón Bauzá, es va apuntar ahir al to dels seus col·legues populars del País Valencià i va obrir la caixa dels trons de la llengua: va anunciar que si aconsegueix governar té la intenció d'«eliminar» la llei de normalització lingüística, per la qual el català és la llengua vehicular de l'ensenyament a les illes. La norma va ser aprovada l'any 1986 amb el suport de tots els partits, inclòs el PP, quan Gabriel Cañellas era president.

Un cartell en defensa del català, a l'edifici Ramon Llull de la Universitat de les Illes Balears (UiB), a Palma. ARXIU / DANI CARDONA

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 16 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 09 de octubre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

«El català com a llengua pròpia està definit a l'Estatut i no hi tinc res a dir, però potenciaré el mallorquí, el menorquí, l'eivissenc i el formenterí», va declarar Bauzá a Ona Mallorca. «Tenim una riquesa que no podem obviar. Fem natural el que és natural», va continuar. «L'eliminaré», va dir sobre la llei. Convé recordar que el candidat popular té, segons les enquestes, serioses opcions d'arribar a la presidència amb majoria absoluta.

Quan se li va preguntar per què vol modificar el règim lingüístic actual, Bauzá va oferir arguments que científicament no s'aguanten: «Molt senzill, perquè aquí diem tassó i no got, i diem capell i no barret. El que hem après dels nostres pares són paraules absolutament pròpies i no estic disposat que des de fora, des de Catalunya, se'ns en imposin d'altres. El que vull és eliminar la imposició. Que cadascú parli com vulgui». La declaració és inequívoca. El PP balear opta per nodrir-se de suports mitjançant l'anticatalanisme, camí en què ha comptat amb l'exemple dels conservadors valencians, que anys enrere van marcar distància amb el PSPV i es van atrinxerar en la defensa que el valencià és una llengua diferent del català.

CRÍTIQUES I FELICITACIONS / La posició de Bauzá suposa una novetat pel que fa a l'actuació de les anteriors cúpules del PP de les illes. No així de tots els seus integrants. L'actual líder va accedir al càrrec després d'unes primàries en què va derrotar Carlos Delgado, alcalde de Calvià i activista decidit contra l'ensenyament en català. De fet, aquest era l'eix del programa amb què optava a la direcció. En aquest sentit, l'anunci de Bauzá pot llegir-se com una forma de guanyar-se aquest sector o d'impedir que el superi en la defensa del castellà. Perquè quan ahir li van preguntar si era conscient que l'Estatut balear confereix al català la condició de llengua pròpia, ell va replicar que també té clar que la Constitució atorga el deure i el dret de conèixer el castellà. Les intencions de Bauzá van generar rebutjos i suports. Unió Mallorquina (UM) va advertir que no pactarà amb el PP si compleix la seva amenaça lingüística.

La portaveu del Govern de Francesc Antich, Joana Barceló, va denunciar «una ofensiva ultraconservadora» que, va afirmar, trenca clarament amb la trajectòria del PP. En contrast, el Cercle Balear, equivalent a qualsevol entitat que defensi el blaverisme a València, va aplaudir d'allò més Bauzá en un comunicat en què va afirmar que la «imposició del català» vulnera la «llibertat lingüística».