elPeriódico.com

Quan el 1996 Felipe González va prometre que no tornaria, tothom va pensar que acabaria tornant. Ara que ja ha complert els 68, la gent el comença a creure, encara que cada vegada que actua desperta unes passions que per a ells voldrien els que són a la primera fila. Ahir va omplir la Llotja de Mar de Barcelona en la presentació del seu últim llibre, Mi idea de Europa. González va confessar a la periodista Gemma Nierga per què va rebutjar ser «el funcionari de més rang de la UE», és a dir, ser el president dels Vint-i-set. «La meva negativa és la que m'ha salvat de la crema», va dir, després de reconèixer que governar el vell continent amb tantes veus és un repte impossible fins i tot per a un europeista convençut.

Còmode 8 González, en la presentació del llibre, ahir a Barcelona. JULIÓ CARBÓ

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 29 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 08 de octubre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

O sigui, que per més que li van insistir, va preferir quedar-se com a expresident, i això que escoltant-lo sembla que segueix sense trobar la seva prestatgeria. «Els expresidents de veritat som gerros xinesos grans en apartaments petits. Fem nosa a tot arreu on ens posin», va ironitzar. Deu ser per solidaritat de càrrec que, per una vegada, li va donar un cop de mà a José María Aznar al rebutjar que aquest sigui un dels cinc pitjors expresidents del món, com assegura la revista nord-americana Foreign Policy. «Em sembla una exageració», va argumentar.

Els ànims de l'esquerra

Va reconèixer que les esquerres estan passant un mal moment i, després del fracàs de l'estratègia de Lisboa, a les que encara estan en el poder els toca prendre decisions impopulars. Com la reforma de les pensions que vol impulsar el Govern del PSOE. «S'ha de fer ara», va subratllar.

González diu que li agrada venir a Catalunya perquè un és dels pocs llocs on l'escolten sense gaires prejudicis, on és possible dialogar de veritat sense que les converses siguin una successió de monòlegs. «Aquí no dissimulo i m'expresso amb claredat», va explicar. Vaja, que no ha canviat, tant li fa si es tracta de guanyar vots o de vendre llibres. I ahir l'objectiu era seduir per fer caixa.