elPeriódico.com

De mica en mica, amb comptagotes, ETA i el seu entorn polític van fent passos destinats a aclarir el camí per encarar una eventual negociació amb el Govern amb l'horitzó de l'abandonament de les armes i la integració de l'esquerra abertzale en la normalitat democràtica. Una altra cosa és que l'Executiu i els partits donin crèdit a aquests missatges, cosa que per ara no passa. La banda terrorista va llançar ahir un nou senyal i, en l'extracte d'una entrevista que avui publicarà íntegra el diari Gara, va mostrar la seva «disposició» per declarar «un alto el foc permanent i verificable i també per anar més lluny si es creen les condicions per fer-ho».

Rufi Etxeberria, Peio Urizar (EA) i Patxi Zabaleta (Aralar), ahir. EFE / LUIS TEJIDO

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 22 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 26 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

L'entrevista amb dos membres d'ETA es va difondre poc després que diverses forces polítiques, socials i sindicals de l'àmbit de l'esquerra abertzale -entre les quals, la il·legalitzada Batasuna- presentessin un manifest en què, a més a més de demanar a la banda un alto el foc «permanent, unilateral i verificable» com a avançament del final «definitiu» de la violència, s'assumia, per primera vegada per escrit, que la negociació de qualsevol acord polític sobre el futur d'Euskadi serà «patrimoni exclusiu» de les forces polítiques. És a dir, sense ETA.

«RESPONSABILITAT» / El pronunciament de la banda terrorista va adquirir d'aquesta manera un caràcter de resposta a les demandes de l'esquerra abertzale, encara que Gara va insistir a precisar que l'entrevista havia tingut lloc abans que es conegués el contingut del document presentat ahir a Gernika (Biscaia). Els terroristes asseguren que s'han imposat l'objectiu d'aconseguir «la resolució democràtica del conflicte polític i tancar per sempre la ferida. I això -afegeixen- ens exigeix actuar amb responsabilitat a tots». També demanen un «escenari bàsic» perquè aquest procés sigui viable i que passa, segons apunten, per garantir «que tots els agents puguin actuar en igualtat de condicions, que s'estableixin els drets civils i polítics i que es desactivi tota situació de pressió, ingerència i violència».

DEMANDES / També el document presentat ahir a Gernika, subscrit, a més de per Batasuna, per forces de solvent trajectòria en la democràcia institucional com EA i Aralar, es combina la petició a ETA perquè encari el seu «definitiu» abandonament de les armes amb tot un seguit de demandes al Govern espanyol a fi de «configurar un escenari de no-violència amb garanties» i de normalització política «progressiva». La novetat més rellevant, no obstant, és aquesta acceptació explícita que, a la pràctica, ETA no tindria cap mena de paper a jugar en el futur i que el seu paper quedaria relegat al d'afrontar el desarmament i la situació dels seus presos. Així es modificaria l'esquema de «solució» mantingut fins ara i que ha atorgat a l'organització terrorista un insdiscutible protagonisme polític en els diversos i fracassats processos de pau.

Es tracta d'un pas d'un cert calibre en la vida interna de l'esquerra abertzale, on no tothom combrega amb el nou compromís. Una prova d'aquestes discrepàncies és la colèrica actuació d'un grup de joves radicals que divendres a última hora van aturar un autobús a prop de Gernika i el van empastifar amb pintades a favor d'ETA.

Tan sols el PNB es va quedar fora de la foto que va reunir ahir l'espectre sobiranista. El partit d'Iñigo Urkullu ha donat la benvinguda a la nova actitud de l'esquerra abertzale, encara que reclama que qualsevol via parteixi de la desaparició d'ETA com a pas previ.