Els esforços d'Artur Mas perquè CiU doni una imatge de partit constructiu en un context de crisi i se centri a proposar mesures en lloc de criticar el rival no han acabat de tenir èxit en les seves files. El seu anunci, ahir, que la federació nacionalista es proposava fer una campanya electoral «en positiu» va saltar pels aires, almenys momentàniament, tan sols sis hores després, per la sortida de to de l'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, que en un escrit al seu compte de la xarxa social Facebook va escriure dimarts una crítica al fet que el president de la Generalitat, José Montilla, elegís per a l'eleccions autonòmiques el mateix cap de setmana en què es juga el Barça-Madrid de futbol.
Mas parla en presència de Tremosa al conèixer-se els resultats de les eleccions europees, el 7 de juny del 2009, en què va aconseguir l'escó. ARXIU / ALBERT BERTRAN
Informació publicada en la página 16 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 09 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Tremosa ho va associar a la presumpta voluntat del PSC que hi hagi una escassa participació i va emetre un judici que ha generat controvèrsia: «Montilla és el president que Franco somiava per a una Catalunya en democràcia: regionalista, espanyolitzador i acatador del centralisme. ¡Quin final de l'aposta estratègica d'ERC!». El missatge no va passar desapercebut, entre altres coses perquè Tremosa té 5.000 amics a Facebook, entre ells, el mateix Artur Mas.
Ahir, Tremosa va ser preguntat per la seva polèmica sentència. I es va reafirmar tant en declaracions a la SER com al seu bloc. Va insistir que Montilla busca poder tapar amb el futbol la política i ho va associar al «franquisme sociològic». I no només això. També va afirmar que tant el president català com José Luis Rodríguez Zapatero «estan més a prop d'Hugo Chávez i Evo Morales que de les socialdemocràcies reformistes centreeuropees».
ACLARIMENT PECULIAR / Mentrestant, CiU intentava capejar el temporal. El portaveu dels nacionalistes al Parlament, Oriol Pujol, va ser preguntat per la qüestió i va assegurar dues coses: que el partit no havia ordenat a Tremosa que rectifiqués i que ell sabia que aviat hi hauria algun «aclariment». El que Pujol semblava desconèixer és que l'aclariment seria en realitat una reafirmació rotunda, fins i tot desafiadora.
L'europarlamentari estava la mar de content. I la cúpula de CiU no li va espatllar la festa. Tremosa es va mostrar sorprès que les seves paraules fossin notícia i va precisar que ningú l'havia reprès. Mas li va donar la raó: va lamentar que Tremosa hagués entrat en el terreny «dels retrets personals», però va dir que comprenia el fons de la seva crítica a la coincidència de la data electoral amb el Barça-Madrid. I, com si l'eurodiputat no fos un dels seus subordinats, va insistir que el que vol és «fer una campanya en positiu».
El PSC va reaccionar amb una indignació extrema. El seu viceprimer secretari, Miquel Iceta, va exigir una rectificació de l'autor de l'atac a Montilla, però, sobretot, una desautorització per part de Mas. Iceta va dir que Tremosa era un «mal educat» i va passar al plural per criticar el paper dels nacionalistes durant la dictadura: «Que aquests nens de casa bona, que no van fer res, s'atreveixin a dir que el president seria el preferit de Franco, quan molts es van incorporar a la vida democràtica quan no només no hi havia risc sinó només perspectiva de càrrec públic, mentre que el president de la Generalitat se la va jugar en la lluita antifranquista, ens ha semblat absolutament vergonyós i impresentable». També Celestino Corbacho, Ernest Maragall, Mar Serna i Joaquim Llena van criticar l'eurodiputat. Montilla va evitar comentar les declaracions: «Hi ha persones que es desqualifiquen per si mateixes».
TREMOSA I FRANCO / No és la primera ocasió en què Tremosa recorre a Franco per criticar els socialistes. El juny del 2009 va comparar una visita de José Luis Rodríguez Zapatero a Catalunya amb les del dictador. No s'ha mossegat mai la llengua, potser pel seu caràcter d'independent i per la seva plaça de professor d'Economia a la UB. Sent candidat, va declarar: «La meva aposta personal no té risc. Me'n vaig al Parlament: si m'avorreixo, als cinc anys torno a la facultat».
03/02/2012 bcnegra
04/02/2012 Internacional
03/02/2012 Societat
04/02/2012 Internacional
04/02/2012 Internacional