El PP català es va proposar fa uns mesos demostrar que les seves tesis sobre immigració no estan aïllades. La formació que dirigeix Alicia Sánchez-Camacho va difondre un fullet en forma de test amb un títol que ho diu tot: «Molts ho pensem, alguns ho diem». El missatge és clar: si el PPC és xenòfob, gran part de la població ho és.
El test consta de 10 preguntes. El fullet adverteix que qui digui sí a vuit o més qüestions està d'acord «almenys en un 80%» amb el PPC. Les preguntes apel·len a pors comunes en una societat a la qual van arribar centenars de milers d'immigrants quan l'economia vivia una etapa d'expansió que semblava imparable.
Les preguntes, per ordre i resumides, són les següents: ¿Catalunya i Espanya poden absorbir més immigrants? (quan actualment gairebé no n'arriben); ¿ els immigrants també han de complir la llei?; ¿els immigrants han de respectar la convivència i els drets de la dona i els nens?; ¿conèixer una llengua comuna (el fullet no especifica si es refereix al català o al castellà) i compartir una cultura són instruments d'integració?; ¿s'han d'expulsar els estrangers que delinqueixen sistemàticament?; ¿s'han de vigilar més les fronteres?; ¿s'han de mantenir beques i ajudes (s'entén que s'al·ludeix a les ajudes als no immigrants) tot i la política d'integració de forans?
A més a més, hi ha tres punts sense pregunta: un defensa que la pluralitat religiosa no suposi discriminació, un altre agraeix l'esforç laboral dels immigrants («mereixen la nostra admiració i respecte») i l'últim defensa el dret a exigir que es compleixi la llei, a condemnar l'efecte crida i les màfies, i també el dret a exigir el control de les fronteres, és a dir, el que proposa el PP.