elPeriódico.com

Genís Pinart, alcalde del Port de la Selva (Alt Empordà), és un home enèrgic que parla en veu alta i no sembla que es guardi res. Ahir va ser amfitrió de representants de 43 municipis (20 alcaldes i diversos regidors) que s'han declarat els últims mesos «moralment exclosos» de la Constitució i que es van reunir al monestir de Sant Pere de Rodes. Pinart va ser rotund: «Avui no hi ha partits. Avui som tots del partit de la pàtria».

L'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, ahir entre altres participants durant la visita al monestir de Sant Pere de Rodes. CLICK ART FOTO / CÈLIA ATSET

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 19 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 06 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Pinart va encendre la metxa i 72 localitats l'han seguit. En total, gairebé un de cada deu municipis catalans. El 5 de juliol, el Port de la Selva es va declarar moralment exclòs de la Carta Magna per la sentència de l'Estatut. ¿Què suposa això? Pinart ho té clar: «Significa que hem perdut la por, que la nefasta sentència ha fet que perdem la por». I, sense voler, va rimar: «El camí a la independència va començar amb la sentència».

La reunió d'ahir pot ser ignorada, però els participants van considerar que és l'embrió d'alguna cosa. El temps ho dirà. A Sant Pere de Rodes hi van anar representants de diversos partits, amb la previsible absència del PP però també d'integrants significatius del PSC: diversos alcaldes socialistes s'han afegit als moralment exclosos, però ni són majoria ni es fan notar.

Vila d'Abadal, Vilagrà, Móra

Entre els assistents, cares conegudes, com la de l'alcaldessa de Santpedor (Bages) i diputada d'Esquerra al Parlament Laura Vilagrà, i la de Josep Maria Vila d'Abadal, alcalde de Vic, i, amb Lluís Recoder, el dirigent de CiU amb més pes en l'àmbit municipal.

Vila d'Abadal també és l'alcalde més important d'Unió, partit que no és independentista, com tampoc ho és el seu líder, Josep Antoni Duran Lleida. No obstant, l'alcalde va fer un discurs secessionista, amb tocs de prudència i gradualisme.

També hi van anar actors principals de l'independentisme politicosocial emergent els últims temps, com l'alcalde d'Arenys de Munt (Maresme), Carles Móra, i l'alcalde de Sant Pere de Torelló (Osona), Jordi Fàbrega, de l'Entesa del Progrés Municipal, associada a ICV, també delegat del Govern a la Catalunya central, però que acostuma a ser notícia per gairebé tot menys per aquest càrrec.

Quan van arribar els discursos es va apreciar els que són polítics d'àmbit local i els que estan acostumats a sortir a la tele i parlar a les masses: els segons no deixen anar el micròfon. Un dels que va parlar força estona va ser Móra, encara que en realitat sembla més un sacerdot que un polític. I s'esforça amb tossuderia a fomentar aquesta imatge amb el seu llenguatge parroquial: «Aquest any he fet més de 35.000 quilòmetres per predicar la bona nova de les consultes populars. Tots som cridats a l'alliberament del nostre poble». Fàbrega es va mostrar més terrenal. Va fer una crida per convèncer, per exemple, els no independentistes que van celebrar la victòria d'Espanya al Mundial, i va advertir: «La llengua castellana forma part de la realitat nacional catalana».

La reunió d'ahir és només un principi. Es va pactar i es va llegir un compromís que subratlla que els municipis no volen influir en les eleccions autonòmiques. Esperaran i demanaran hora al president que surti de les urnes per poder explicar-li tot el que volen. Encara que queda bastant clar, com indica el compromís, amb l'enèsima cita a Joan Maragall: «Potser ja ha arribat l'hora de començar a dir 'Adéu, Espanya' de forma pacífica i cordial».