El cap de la ràdio i la televisió públiques espanyoles té molt clares les seves preocupacions respecte a la situació política actual: «El nacionalisme català és el més perillós i no l'hem de subestimar». Així de contundent es va despatxar des del seu retir estiuenc a Galícia Alberto Oliart, el president de RTVE i exministre d'UCD, quan se li va demanar que comparés els nacionalismes català i basc. Intentant dulcificar el seu discurs, almenys va tranquil·litzar pel que fa a un possible vessant violent del nacionalisme català, a l'estil d'ETA: «A Catalunya no hi haurà mai trets, però democràticament són capaços de posar l'Estat espanyol contra la paret».
Informació publicada en la página 17 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 24 de agost de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Dit això, Oliart va continuar la seva comparació sobre el problema català. «A Euskadi hi ha un problema de violència, però no té la rotunditat de Catalunya», assegura en una entrevista publicada ahir a La Voz de Galicia. El president de RTVE, de 82 anys, va ocupar les carteres de Defensa, Sanitat i Indústria i Energia durant els governs d'Adolfo Suárez i, tal com ell mateix assenyala a l'entrevista, va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona. «Jo vaig estudiar a Catalunya i recordo com a mitjans dels anys 40 els meus companys parlaven en català i, fins i tot, llegien poesia en català. Llavors ja hi havia alguns separatistes. Era un moviment que només la por de l'opressió podia soterrar, però tot i així no ho aconseguia del tot», descriu.
Malgrat el seu diagnòstic, per Oliart, Espanya és «un país plural pel que fa a cultures», un fet que no impedeix que hi hagi «nacionalismes més preocupants que altres». L'exministre preumeix que la dreta el titlli d'esquerrà i l'esquerra el situï a la dreta. «Potser és que sóc de centre», ironitza. Al recordar l'etapa franquista, subratlla que no va acceptar mai cap càrrec del règim perquè sempre es va negar a jurar els principis fonamentals del Moviment Nacional.
TREBALLADOR, PERÒ ROIG / «La meva fitxa policial m'exalçava com a persona treballadora i familiar, però també em definia com a demòcrata, que aleshores en deien roig», afegeix Oliart, que no dubta a triar el rei Joan Carles com el personatge que va tenir més influència en la consecució de la democràcia.
Tot i que amb algun dubte més, també s'atreveix a escollir un president del Govern: «Crec que tots ho han fet bé en certs moments dels seus mandats, però Felipe González va ser un líder que va saber veure que Europa era el camí».
25/05/2012 Societat
26/05/2012 Barça
25/05/2012 Barça