elPeriódico.com

Segons el Tribunal Constitucional (TC), el català no pot ser llengua d'ús «preferent» a l'Administració, però sí que pot funcionar com a idioma «vehicular» d'aprenentatge en l'ensenyament. En la diferència semàntica entre els dos termes s'ha escudat el Defensor del Poble per llançar un nou torpede contra l'Estatut per raons lingüístiques. La institució ha recorregut la llei catalana d'acollida, que estableix el català com a llengua «de primera acollida» per als immigrants, cosa que significa que té prioritat sobre l'ensenyament del castellà, que, no obstant, també està regulat en la norma. Aquesta impugnació se suma al recurs del Defensor del Poble contra l'Estatut, que segueix pendent de resposta, i suposa un nou revés per a la Carta autonòmica ja que pot fer més gran la tisorada aplicada pel TC a partir del recurs del PP.

La defensora del poble en funcions, María Luisa Cava de Llano, i el seu antecessor, Enrique Múgica, el 2006. ARXIU / JUAN MANUEL PRATS

Més informació

• Fruit de la resolució del TC

• Tags: Política

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 13 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 18 de agost de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

En aquesta ocasió, el cop a la llei d'acollida, aprovada pel Parlament a l'abril amb l'aval del tripartit i CiU i el rebuig del PP i Ciutadans, no porta la firma d'Enrique Múgica, que va finalitzar el seu mandat l'1 de juliol i, amb una hàbil finta, va deixar la decisió en mans de la seva substituta en funcions, María Luisa Cava de Llano. Quan el diputat del Grup Mixt José Domingo va traslladar la llei al Defensor del Poble, Múgica es va comprometre a estudiar el cas, però el va ajornar fins que el TC resolgués el recurs del PP sobre l'Estatut, conscient que coincidiria en el temps amb el seu cessament.

ARTICLE CLAU / Els dards apunten a l'article 9 de la norma, un precepte que, d'entrada, ja deixa clar que l'immigrant «ha d'assolir les competències lingüístiques bàsiques en català i en castellà». Durant el servei de primera acollida, el català serà la llengua «comuna» per a les polítiques d'integració i «vehicular» de la formació, cosa que es tradueix, en la pràctica, que els estrangers empadronats hauran d'adquirir primer un nivell bàsic de català i després, si ho volen i ho sol·liciten, aprendre castellà.

El text evita parlar del català

com a llengua preferent, condició anul·lada per la sentència del TC. Aquest mateix veredicte, a l'analitzar el sistema d'immersió lingüística vigent a l'escola, dictaminava: «No pot posar-se en dubte la legitimitat constitucional d'un ensenyament en què el vehicle de comunicació sigui la llengua pròpia de la comunitat autònoma i llengua co-oficial al seu territori». És a dir, el català pot ser llengua vehicular.

Domingo va argüir que els immigrants «es tornaran bojos» si, una vegada que han après català, es veuen obligats a marxar de Catalunya per motius de feina i han d'estudiar llavors castellà. Una visió oposada a la de la Generalitat, que va fer pinya al voltant de la llei així que va conèixer el recurs del Defensor del Poble. La consellera d'Acció Social, la republicana Carme Capdevila, va justificar que donar prioritat al català garanteix l'aprenentatge de les dues llengües, ja que difícilment un immigrant que estudiï primer castellà voldrà després saber català.

COMPETÈNCIES COMPARTIDES / Una altra escletxa per la qual s'ha colat el Defensor del Poble és la interpretació que va fer l'alt tribunal de les atribucions de l'Estatut en matèria d'immigració. Els magistrats van rebutjar que la Generalitat disposi de competències exclusives sobre acollida, un punt que quedava blindat a la Carta catalana. Malgrat tot, fonts d'Acció Social van assegurar que el recurs té una base jurídica poc sòlida, i encara menys després de la sentència del TC sobre l'Estatut.

ERC va ser el partit que ahir més va alçar la veu, però sempre per atacar Múgica i no la seva successora. El líder dels republicans, Joan Puigcercós, el va acusar de sumar-se a la «croada per fracturar la societat catalana» i d'«aliar-se amb la xenofòbia i el racisme», informa Sara González. Més furibund, el conseller d'Innovació, Josep Huguet, va qualificar de «falangista» Múgica. CiU va alertar de la nova «agressió» a l'autogovern i ICV-EUiA va parlar de «provocació».

Abans de ser ratificada, la llei

d'acollida va passar el filtre del Consell de Garanties Estatutàries, que va avalar per unanimitat un dictamen favorable elaborat pel jurista Julio Añoveros, nomenat, per a més inri, a proposta del PP.