elPeriódico.com

Representants de les associacions d'immigrants consideren que "el català no ha de ser un requisit que impedeixi la integració laboral" i, per tant, entenen el recurs presentat per la Defensora del Poble en funcions, María Luisa Cava de Llano, al Tribunal Constitucional (TC) contra la llei catalana d'acollida.

Concretament, el president de la Federació Estatal d'Associacions d'Immigrants i Refugiats a Espanya (FERINE), Víctor Sáez, ha donat suport a la Defensora del Poble en el seu recurs, al valorar la llei com a "negativa per a la integració", i ha reclamat al TC que "li doni la raó".

La norma exigeix als immigrants acreditar el coneixement del català perquè els sigui concedit el certificat d'arrelament. Per això, Sáez assegura que la Defensora del Poble "actua d'una manera molt correcta perquè els immigrants puguin treballar sense l'ús del català". En qualsevol cas, ha indicat que la mateixa feina va obligant el treballador a adquirir característiques determinades, com pot ser la llengua catalana.

Requisit i impediment

En aquest sentit, ha declarat que "el castellà és l'idioma propi d'Espanya, el dominant" i, per tant, ha conclòs que "qualsevol requisit addicional a persones immigrants més enllà del que estableix la Constitució va en la línia del que el Partit Popular va anomenar en algun moment el contracte d'integració.

Per la seva banda, el president de l'Associació de Treballadors Immigrants Marroquins a Espanya, Kamal Rahmouni, ha assegurat que "no es pot exigir més als immigrants que a la resta dels ciutadans" i considera "respectable" la decisió de la Defensora del Poble "sigui amb l'objecte que sigui".

Així mateix, ha recordat que des de l'associació defensen que "els immigrants han de conèixer dos idiomes, el castellà i, si viuen a Catalunya, el català també, perquè és un aspecte positiu que enriqueix i afavoreix la integració i la vida en comunitat, però que no es pot convertir en un requisit o un impediment per accedir a un lloc de treball".