elPeriódico.com

Dimarts, 3 de març del 2009. Palau de la Generalitat. Alfredo Pérez Rubalcaba i Joan Saura, titulars d'Interior en els seus respectius executius, presideixen la que ha estat i serà l'última Junta de Seguretat de Catalunya de la present legislatura. En aquella reunió ja va quedar patent que no hi ha feeling entre els dos polítics, que la desconfiança és mútua i que cap dels dos pensava cedir a l'hora de pactar els temes que hauria de ratificar una nova junta. Unes qüestions «essencials» per a Saura perquè es tracta de desenvolupar i concretar les responsabilitats que l'Estatut atorga als Mossos d'Esquadra en matèria de representació internacional i lluita contra el crim organitzat. La falta de sintonia deixa de moment en suspens el desenvolupament d'un precepte que, per a més inri, no va ser ni recorregut pel PP davant el Tribunal Constitucional (TC). Una nova trava en el lent desplegament de la Carta catalana.

DE MARÇ DEL 2009 3 Rubalcaba i Saura, després de l'última reunió de la junta, al Palau de la Generalitat. ARXIU / JULIO CARBÓ

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 15 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 17 de agost de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Rubalcaba no cedeix. Ni cedeix, ni pretén cedir, i en aquestes condicions no té cap lògica que el president, José Montilla, convoqui una nova junta. Segons el reglament, la reunió bilateral s'ha de celebrar dues vegades a l'any. Si el març del 2009 es va portar a terme l'última, només cal sumar dies per veure que ja ha passat un any i cinc mesos. Però a Madrid tiren pilotes fora. Aquest és un tema que ni a Rubalcaba ni al seu número dos, el secretari d'Estat de Seguretat, Antonio Camacho, els agrada comentar. «Hi ha temps per convocar-la al setembre o a l'octubre», asseguren al ministeri. Però a la conselleria arrufen el nas, conscients que si no hi ha acord tampoc hi ha motiu per reunir-se.

CADIRA PRÒPIA / ¿Què separa els uns i els altres? Una cosa fonamental: acabar de definir el model de la policia autonòmica desenvolupant la seva representació en els organismes internacionals i el seu paper en la lluita contra el crim organitzat. Els Mossos ¿i Saura, en nom del Govern¿ volen que la policia autonòmica tingui la seva cadira a la Interpol i l'Europol. Però això és impensable per a Rubalcaba, el seu equip i els alts comandaments del Cos Nacional de la Policia (CNP) i de la Guàrdia Civil.

La reivindicació va capitalitzar bona part de la reunió de l'última junta. En aquella ocasió es va aconseguir acordar la creació d'una comissió que havia d'estudiar com es pot articular la integració de la policia autonòmica en els ens internacionals. L'Estatut aprovat el 2006 ja contemplava la possibilitat que d'entrada es formalitzés la petició, però llavors no tenia sentit perquè no havia finalitzat el desplegament dels Mossos.

LA GUÀRDIA CIVIL TAMPOC / El CNP, que monopolitza la representació espanyola en aquests ens internacionals, no vol ni sentir parlar de la inclusió dels Mossos i subratlla que la Guàrdia Civil tampoc hi figura «i no es queixa». Però això és una veritat a mitges, perquè disposa d'enllaços en nombrosos països.

La comissió que havia d'articular aquesta integració dels Mossos a la Interpol i l'Europol ni s'ha reunit. Rubalcaba entén que l'actual presència d'agents en una oficina d'enllaç a les dependències que la Interpol té al complex de Canillas, a Madrid, és suficient.

El crim organitzat és l'altra assignatura pendent, que Saura ha convertit en transcendent. Tant el Govern com els comandaments dels Mossos exigeixen ¿ja no només demanen¿ que la policia autonòmica sigui el referent del crim organitzat a Catalunya. I que, en qualsevol investigació que transcendeixi els límits de la comunitat, els interlocutors siguin els serveis centrals del CNP i la Guàrdia Civil a Madrid, i no les unitats judicials que els dos cossos mantenen a Catalunya.

Els Mossos no només no cedeixen, sinó que, a poc a poc, estan desenvolupant aquest paper perquè al cap i a la fi són els responsables de la seguretat a Catalunya, fet que requereix cada cop més coordinació amb l'exterior. Un altre exemple: els viatges fora de la comunitat per fer gestions. Res ho impedeix si un jutge comissiona un mosso a sortir, però la llei no ho recull explícitament.