L' Estatut bufa avui les espelmes pel seu quart aniversari d'entrada en vigor i, malgrat que en aquests 48 mesos s'han efectuat 19 traspassos, no pot dir-se que aquest sigui un aniversari feliç. Poc podia imaginar-se el Parlament el 9 d'agost del 2006 que, quatre anys després de veure ratificada la Carta catalana després d'un llarg i tempestuós part, toparia, gràcies a l'obstinació del PP, amb la guillotinada del Tribunal Constitucional (TC). Una retallada que va portar una multitud de catalans a manifestar-se al centre de Barcelona fa just un mes. «Catalunya està enfadada i indignada», va diagnosticar ahir el conseller d'Interior, Joan Saura, que va assegurar que el pitjor de la sentència és la no acceptació d'un encaix de Catalunya a Espanya.
Encara no hi ha un full de ruta concret per rescatar els articles que el TC va esmicolar. No obstant, la setmana passada, el vicepresident tercer del Govern, Manuel Chaves, va visitar el president de la Generalitat, José Montilla, per rebaixar la tensió i expressar-li que l'Executiu central no el deixarà a l'estacada. Per començar a reparar els ponts que es van esquerdar després de la sentència, al setembre es reunirà la comissió bilateral Estat-Generalitat, amb la finalitat d'agilitzar el traspàs dels aeroports secundaris (Reus, Girona i Sabadell), a la vegada que la comissió mixta de transferències intentarà tancar el traspàs de les beques i els trens regionals de Renfe.
No obstant, el soci ecosocialista del president exigeix més que una mera declaració d'intencions. Saura va advertir a José Luis Rodríguez Zapatero en una entrevista a Europa Press que la Generalitat «no es conformarà» amb traspassos després d'un «lent» desplegament de la Carta catalana. «Estic decebut amb el Govern perquè no ha fet ni una aposta clara per l'Estatut ni per un model federal», va afirmar Saura, que va
subratllar que si Zapatero assumeix, com va prometre, les conseqüències polítiques de la sentència, haurà de defensar de forma «no tàctica ni superficial» el model de l'Espanya federal i refer tot el que el tribunal va fer miques.
El conseller va insistir que el pitjor de tot el procés estatutari és que els ministeris no han interioritzat que l'Estatut suposa una «redistribució del poder polític i econòmic» i va subratllar que, malgrat totes les dificultats, Catalunya ha fet els deures. Les principals conquistes d'aquests quatre anys han estat l'emblemàtic traspàs de Rodalies, el nou sistema de finançament i el compromís de l'Estat d'invertir en infraestructures un percentatge equivalent a la contribució catalana al PIB espanyol fins al 2012, malgrat que aquest últim punt és qüestionat pel TC.
LES TRANSFERÈNCIES / Des que va entrar en vigor l'Estatut també s'han transferit la inspecció de treball, els permisos de treball per a extracomunitaris, la seguretat privada, la gestió i ordenació del litoral i l'Hospital Clínic, entre altres. El Parlament ha aprovat 41 lleis per desplegar la norma i vuit més estan en tramitació. Han vist la llum, per exemple, la divisió territorial de Catalunya en vegueries, les consultes populars i òrgans de nova creació com ara el Consell de Garanties Estatutàries i el Consell Nacional de la Cultura i les Arts.
Les institucions estatals també han aprovat quatre reformes que desenvolupen l'Estatut, com la que possibilita nomenar magistrats del TC que representin les autonomies. Com a regal d'aniversari, Catalunya demana que s'acceleri la participació de la Generalitat en alguns organismes de l'Estat.