elPeriódico.com

Carles Cols Periodista

La síndrome d'Anton és un mal rar com pocs. Comporta que un cec estigui convençut que hi pot veure. És la negació de la pròpia ceguesa davant del metge i la família. Els casos documentats de la també anomenada anosognosia visual no són gaires. Els socialistes catalans en mostren símptomes.

Més informació

• La caiguda del PSC entrega a CiU fins i tot les eleccions generals

• Tags: Política

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 18 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 31 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

No és perquè no coneguin les prediccions de les enquestes. Ahir, sense anar més lluny, el mateix Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) va corroborar les conclusions de l'últim Baròmetre d'Estiu d'EL PERIÓDICO, en què l'anàlisi pacient de les respostes revelava fins a quin punt el llast conjunt de José Luis Rodríguez Zapatero i de Jordi Hereu amenaça de submergir José Montilla al pou de l'oposició. ¿No té demèrits propis el president perquè els electors el castiguin a les urnes? És segur. Governar en temps de crisi gairebé sempre erosiona. Però el fins fa poc temps inimaginable empat del PSC amb CiU a les eleccions generals és un indici incontestable que, ara com ara, Zapatero resta i no suma. I el cas de Barcelona no és més petit al seu costat. Les muralles de la ciutat –diuen les enquestes– han caigut. Hereu, aposta personal de Montilla i el seu entorn perquè per fi l'alcalde de Barcelona fos un fidel militant socialista i no un esperit lliure, com Pasqual Maragall i Joan Clos, és en aquests moments un problema majúscul per al PSC. I és aquí, en el cas Hereu, on Montilla sembla donar mostres inquietants d'anosognosia visual.

La reflexió és simple. El president de la Generalitat va tancar aquesta setmana el curs polític al Parlament sense resoldre la incògnita de la data de les eleccions. Efectivament, res l'obligava a fer-ho, però amb això va alimentar les sospites que, com ha insistit ell mateix en diverses ocasions, el seu propòsit és esgotar la legislatura gairebé fins a l'extenuació, o fins a l'extremunció, segons quin sigui el veredicte de les urnes. Hi té dret. Però ara que cada vegada amb menys traves alguns càrrecs mitjans del PSC admeten que Hereu no hauria d'optar, per inabastable, a la reelecció, com més tard convoqui Montilla les eleccions autonòmiques, pitjor.

Aquí tenim un simple exercici de política ficció situat a finals del 2010. Primer: Montilla arriba a la jornada electoral convençut de donar la sorpresa. Segon: CiU guanya folgadament el PSC. Tercer: conservar Barcelona a les eleccions municipals del maig passa a ser llavors la prioritat socialista. Quart: el PSC se submergeix en una crisi de lideratge sobtada perquè els resultats electorals autonòmics són els que van predir totes les enquestes. Cinquè: la prioritat passa a un segon pla i Hereu és candidat.

El CEO va llançar ahir nou avís. N'hi haurà més.