La Sindicatura de Comptes va carregar ahir contra l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) després que aquesta li retragués la demora en la tramitació d'un informe sobre la gestió del Palau de la Música. El director de l'OAC, David Martínez Madero, va lamentar dilluns passat que la sindicatura hagués trigat sis anys a enviar al Tribunal de Comptes el citat dictamen traduït al castellà. Però, com que abans, el 2003, ja l'havia remès en català, el síndic major, Joan Colom, defensa que la sindicatura va complir la seva obligació i que no està escrit enlloc que pel fet que estigui en català no serveixi. O sigui, que si el Tribunal de Comptes no el va examinar és culpa seva, no de la sindicatura.
Colom també recorda que en el ple en què es va aprovar l'informe, el juliol del 2002, no es va fer constar que s'haguessin detectat irregularitats greus, és a dir que no hi apareixien «indicis de responsabilitat comptable». Per això, segons fonts d'aquest òrgan fiscalitzador, quan Colom, anys després, va enviar a Madrid el text traduït al castellà el va incloure en un paquet d'informes considerats poc rellevants.
CARTA A BENACH I MADERO / En qualsevol cas, va ser el mateix síndic major qui el setembre passat es va queixar que en el seu moment ni el Govern de CiU ni la resta dels partits fessin cas del dictamen que ja alertava del desfasament econòmic al Palau i qüestionava l'excés de poder acumulat per Fèlix Millet.
Colom també nega que el retard en la tramitació hagi implicat la prescripció del delicte i afegeix que només el tribunal pot donar per caducat el procés. Els seus arguments consten a la carta que ha enviat al president del Parlament, Ernest Benach, i en la que ha fet arribar a Madero. Al director de l'OAC li exigeix a més una rectificació.
El tripartit, PPC i Ciutadans van acordar ahir instar la sindicatura perquè, a partir d'ara, l'enviament al tribunal dels expedients en què apareguin responsabilitats comptables o administratives es porti a terme en els sis mesos posteriors a l'aprovació del dictamen. També es reclama a l'òrgan fiscalitzador de les administracions catalanes que cada any emeti un informe sobre el grau de compliment de les seves pròpies recomanacions. Les dues peticions formen part del conjunt de conclusions de la comissió d'investigació que ahir va aprovar el ple de la Cambra catalana.
ÚLTIM PLE DEL CURS / Després d'un mes i mig de compareixences i d'analitzar centenars de folis de documentació, els partits d'esquerra, el PPC i Ciutadans també van unir els seus vots perquè el Parlament reclami a la fiscalia que segueixi investigant el presumpte finançament irregular de Convergència (CDC), una il·legalitat que segons aquestes forces ja ha quedat demostrada. «Hi ha molt més que indicis», va subratllar el socialista Jordi Terrades, que, una altra vegada, va insistir que el candidat de CiU, Artur Mas, ha de «comprometre la seva paraula» que CDC no va ser «còmplice» de l'espoliació.
De totes maneres, com els nacionalistes es van encarregar de recordar, el PSC exigeix explicacions a Mas però en canvi es va oposar que comparegués en la comissió d'investigació. Ni Mas ni el president, José Montilla, van estar ahir presents durant el debat i només se'ls va veure en el moment de la votació.
El diputat de CiU Jordi Turull va reiterar que les acusacions dels grups d'esquerra responen a les seves tesis «delirants». Per defensar el prestigi de la federació, Turull va citar una declaració de Jordi Pujol quan, fa 50 anys, davant el tribunal que el jutjava pels fets del Palau, va proclamar la seva «profunda catalanitat» i la seva aposta per la «llibertat». Aquest va ser l'últim debat de calat del curs parlamentari i encara no se sap si també de la legislatura, ja que el president encara no ha desvelat la data de les pròximes eleccions autonòmiques.