elPeriódico.com

Bartomeu Muñoz, successor de Manuela de Madre al capdavant de l'alcaldia de Santa Coloma de Gramenet, va sortir de la presó el 23 de desembre. Va ser detingut i empresonat per ordre del jutge Baltasar Garzón per la presumpta implicació en la trama del cas Pretòria. Aquesta és la primera entrevista des que va recuperar la llibertat.

Lluny de Santa Coloma L'exalcalde colomenc Bartomeu Muñoz, a la terrassa de casa seva, a Barcelona, la setmana passada. ELISENDA PONS

Més informació

• El síndic de Comptes contraataca i exigeix una rectificació a Antifrau

• Tags: Política

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 14 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 30 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

–¿Quin ha sigut el pitjor moment que ha viscut aquests mesos?

–El dia que vaig descobrir que havien imputat la meva mare. M'ho va explicar un intern de Can Brians després de sentir-ho a la ràdio. Però ara estic bé, amb ganes de defensar-me i d'explicar la veritat. Només espero que això duri el mínim.

–¿No va ser veure la seva foto emmanillat?

–Això no em va afectar. Sabia que seria així, formava part de l'espectacle. L'ocupació policial de l'Ajuntament de Santa Coloma, l'assalt al palau d'Hivern, era part d'aquest format públic d'investigació al servei de l'espectacle.

–¿Era a l'ajuntament?

–No.

–¿Jugant a golf?

–Era a casa. Eren les nou del matí i, òbviament, no estava jugant a golf. Mai a la vida he jugat a golf a aquesta hora.

–No és un delicte jugar a golf.

–Sí que és un delicte, com ho era fa 30 anys jugar a tennis. En qualsevol cas, la Guàrdia Civil va arribar i un tal Paco, molt amable, em va dir que estava detingut. Afortunadament, estava sol. Em va sorprendre. Deixi que li digui que en aquest país es respecta poc els detinguts. I no parlo per mi, perquè gairebé sempre –no sempre– em van tractar amb respecte.

–Té ganes de defensar-se, doncs comencem pel milió d'euros que presumptament va cobrar a través de la seva mare.

–Jo no he cobrat ni un milió ni mig d'un negoci que la meva mare va fer amb el senyor Luis García. La meva mare tenia 75 anys, volia deixar de gestionar el patrimoni familiar i va decidir vendre'l. Però jo no he intervingut mai en els negocis familiars. A més, aquell va ser legítim i la meva família va pagar els impostos corresponents.

–És una casualitat que aquest pis estigui al bloc de la meva vivenda. Però no és meu, no l'he utilitzat ni l'he llogat. I com que visc al davant, li puc dir que està buit.

–¿Proinosa va pagar obres a casa seva?

–Mai. Hi ha obres pagades per Proinosa, però a l'edifici, no a casa meva, perquè aquest pis va tenir humitats que van afectar un altre veí.

–¿Com ha variat el seu patrimoni?

–Els últims 15 anys, en res substancial. El meu patrimoni és anterior al fet que jo fos alcalde.

–¿Luigi segueix sent el seu amic?

–Naturalment que sí. El conec des de fa almenys 35 anys. Vaig conèixer la seva dona i el seu fill abans que a ell. Però el conec jo i molts altres. Érem pocs a la secció catalana del PSOE en aquells anys i ens coneixíem tots. Ara és molt convenient renegar de Luis García, però jo no renego d'una persona que conec des de fa 35 anys.

–De la lectura dels informes de la Guàrdia Civil…

–¡Alto! Aquests informes no són els Evangelis. Només són informes de la Guàrdia Civil, que per cert són esbiaixats, amb valoracions tendencioses i amb un objectiu clar: demostrar el que volen demostrar. Hi ha converses telefòniques que no hi surten, altres que sí, altres interpretades… Ningú els va autoritzar a interpretar-les.

–Alguns han interpretat que Luigi manava a Santa Coloma.

–Luis García no ha manat mai a l'ajuntament. A Santa Coloma hi manava jo, que era l'alcalde.

–Però sembla bastant clar que es van apanyar concursos...

–Mai s'ha construït res públic que no decidís l'ajuntament a partir d'un pla i amb els controls pertinents.

–Hi insisteixo, ¿es van apanyar concursos?

–Mai. A Santa Coloma ningú s'ha emportat ni un euro. No vull implicar-hi cap alcalde, però no he fet res que no fessin o facin altres. La sinergia entre l'àmbit públic i privat als ajuntaments és imprescindible, perquè si no alguns com el nostre deixaran de ser-ho i passaran a ser barriades.

–Ho diu com si fos una víctima.

–Naturalment que sí.

–No correspon a la seva arrogància.

–Si vostè ho diu...

–El 1975 vostè, fill de l'últim alcalde franquista de Santa Coloma, va compartir cel·la amb el Vaquilla. Ara ho ha fet amb Luigi.

–Sí, fa 35 anys em van detenir a Sant Adrià per repartir propaganda contra el règim. Però això ara no convé recordar-ho. Ara el que es diu –i, per cert, el que ha publicat el diari per al qual treballa– és que viatjava en Mercedes, que jugava cada matí a golf i que sempre invitava a sopar als millors restaurants. I jo no he tingut mai un Mercedes.

–No és un delicte tenir un Mercedes.

–No, no ho és, ni tampoc ho és jugar a golf ni sopar en bons restaurants. Però l'article pretenia explicar que com que tinc un Mercedes, jugo a golf i vaig a restaurants cars sóc un corrupte. No he tingut mai un Mercedes, no he jugat mai a golf a les nou del matí i quan he sopat en grans restaurants mai he pagat jo.

–Alguna vegada deu haver pagat.

–L'Ajuntament de Santa Coloma no ha tingut mai una targeta de crèdit. Em vaig negar a tenir-la i que la tinguessin altres. És modest i es mou en aquesta lògica.

–Parla com si encara fos alcalde.

–Estic molt allunyat de Santa Coloma i no hi tinc relació, i és bo que no la tingui… L'últim cop que hi vaig ser va ser el dia que vaig marxar. El dia que em van treure detingut de l'ajuntament per la porta principal, amb la premsa a la porta.

–¿No hi ha tornat?

–Mai més.

–¿L'han expulsat del PSC?

–No ho sé. No ho tinc gaire clar. Jo sé que no me n'he anat i no em consta que hagi sigut expulsat.

–¿Té alguna cosa a retreure a Manuela de Madre?

–No. És la meva amiga i entenc les dificultats dels dirigents del partit. Sé fins on poden arribar.

–José Montilla no li ha trucat.

–En una societat com aquesta en què vivim, absolutament inquisitorial, entenc que no ho faci.

–¿De què viu?

–Del sou de la meva dona i de les rendes del patrimoni familiar.

–¿Conspira, sent ràbia, ànsies de venjança?

–¿Ràbia? ¿Contra qui? No en tinc. I ànsies de venjança, tampoc.

–¿Perdonarà?

–Naturalment que no. Hi ha gent que sap que em pot trucar 80 vegades i que mai contestaré.

–¿Com va ser el pas per la presó?

–Bé. Hi vaig conèixer Macià Ala-vedra i Lluís Prenafeta, dues persones amb qui se m'acusa de mantenir una associació il·lícita.

–¿Va fer amics a la presó?

–Sí, és clar. Quan vam sortir de Madrid, alguns interns van plorar.

–¿És ara un home diferent?

–Essencialment, segueixo sent el mateix, però he canviat en algunes coses. Em preocupa que a Espanya no hi hagi la presumpció d'innocència. La política me la miro d'una altra manera. Ni hi estic ni hi estaré mai més. També em preocupa la falta de crítica per part de la premsa. No entenc com han sigut capaços de creure's que jo tinc res a veure amb Prenafeta o Alavedra. No sabia ni qui eren. ¡Però si no saben ni on és Santa Coloma! Els ho vaig preguntar i no ho sabien. M'inquieta que mitjans que exhibeixen independència i llibertat, davant un tema judicial, s'espantin. No he vist ni un diari que expliqui la veritat. Han explicat l'informe de la Guàrdia Civil i només faltaria que digués que sóc fantàstic.

–¿Ningú li ha preguntat pel finançament il·legal del PSC?

–Mai, no tindria sentit.

–¿Què farà a partir d'ara?

–Algú podria pensar que no em falta talent per treballar, però en aquests moments és impossible, pel pànic i la inquisició, que algú em contracti.