elPeriódico.com

L'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) ha presentat avui al Parlament el seu informe sobre les irregularitats detectades en la gestió del Palau de la Música. En les seves conclusions detalla que encara que hi pogués haver indicis de finançament polític, el conjunt d'evidències no permet "ni afirmar ni descartar que Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) hagi obtingut directament finançament al marge de la llei, aprofitant-se de l'estructura del Palau de la Música". Aquesta conclusió comportaria, en tot cas, que la Fundació Ramon Trias Fargas, avui CatDem, "hagi desviat, en el seu entorn, els fons cap al partit mare, fet que en absolut resulta acreditat".

La investigació detalla que "existeixen dubtes pel que fa a l'eventual vinculació de CDC amb determinats contractistes o proveïdors del Palau que no estarien en disposició de justificar els treballs facturats o cobrats".

També destaca les "incontestables anomalies en l'obtenció i posterior devolució de fons per part d'una fundació vinculada orgànicament al partit qüestionat, introduint un dubte raonable sobre els seus mètodes de finançament". Afegeix que correspondria a la Sindicatura de Comptes i al Tribunal de Comptes depurar responsabilitats.

L'informe recull que Fèlix Millet, expresident del Palau, es va aprofitar d'una estructura "organitzativa creada per donar cobertura a tota mena de fluxos irregulars de fons". El dictamen detalla que inclouria tant l'"aprofitament deslleial i en benefici propi, com la facilitació de taxacions econòmiques entre adjudicataris de determinats contractes públics i responsables polítics amb capacitat concreta en les estructures del poder", destinades en aquest cas "a finançar la formació política corresponent, amb possible rellevància penal".

La perpetuació en el temps d'aquesta situació, incideix l'informe, i amb una vocació o tendència a sobreviure "als canvis d'orientació política de successius governs s'hauria vist afavorida per diferents factors, tant materials com immaterials. Un d'ells seria el prestigi del Palau, com a emblemàtica institució cultural de Catalunya, amb un responsable visible, Millet, "disposat a trair l'honorabilitat del seu cognom, vinculat històricament a la institució".

Segons l'OAC, Millet era "perfectament conscient" que aquesta plataforma seria molt difícil que generés sospita", com han demostrat els fets. Tampoc és menyspreable que la presència de les institucions públiques al Palau contribueixi a generar entre els patrocinadors la "percepció d'un context oficial aparentment favorable a la laxitud o, fins i tot, a la immunitat".

Els perills de les despeses dels partits

L'informe destaca que en el saqueig del Palau "sobresurten la constatada ineficàcia dels diferents sistemes de control existent, com també la descoordinació entre ells". Els organismes de control existeixen, la seva cobertura legal també, les actuacions concretes també, però pel seu abast o la seva intensitat "es van revelar insuficients". En aquest sentit, recrimina l'actuació de la Intervenció General de la Generalitat i de la Sindicatura de Comptes. Respecte al primer organisme revela que "totes les auditories ordinàries realitzades entre el 2002 i el 2008 van mostrar anomalies centrades en l'incompliment de la legislació sobre subvencions i contractació pública. Tot i això, la Intervenció no va entendre que fos necessari un informe especial.

Així mateix, alerta que els recursos econòmics "cada vegada més grans dels partits els facin allunyar-se gradualment de la legalitat".

L'informe recull que "resulta inadmissible el fet que diverses persones de les que han comparegut a la comissió "hagin demostrat una actitud desafiadora i fins i tot bel·ligerant respecte als membres de la comissió".