Els partits catalans van escenificar ahir al Congrés la seva nul·la capacitat d'acord sobre la decisió del Tribunal Constitucional (TC) que retalla l'Estatut i el pla d'acció per fer front a les seves conseqüències. Ni el grup socialista –incloent-hi els 25 diputats del PSC– va voler afegir a la seva proposta el pacte de mínims aconseguit divendres al Parlament, que recull el preàmbul de la Carta catalana, ni CiU, ERC i ICV van recolzar l'única resolució que semblava que podria tirar endavant: la del PSOE, que, d'altra banda, sostenia en el seu últim punt que aquest preàmbul, amb la seva referència a Catalunya com a nació, té una «perfecta cabuda» a la Carta Magna. Ningú va cedir i tot va quedar en no-res. O si va quedar en alguna cosa va ser en un assaig general de les eleccions catalanes, amb el PSC i CiU acusant-se mútuament de caure en la «vergonya».
El secretari general de CiU, Josep Antoni Duran Lleida (dreta), observa el diputat del PSC Daniel Fernández, ahir al Congrés. DAVID CASTRO
Informació publicada en la página 12 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 21 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
La vergonya. Per al socialisme català –amb un text que va ser derrotat per 174 vots en contra, 169 a favor i 4 abstencions, les anunciades d'ICV-IU i dues més, per error, de diputats del PP–, la federació hi va caure, va dir el diputat Daniel Fernández, pel seu «electoralisme». Fernández, l'artífex de la proposta presentada pel PSOE, va dir més. Va qualificar l'actitud dels convergents d'«interessada, egoista, destructiva i tacticista», i els va acusar d'haver «treballat intensament» al llarg de tot el dia «perquè altres grups s'afegissin» al seu vot negatiu.
També per a CiU el PSC es va instal·lar en el terreny de la vergonya al ser incapaç, segons va assenyalar el parlamentari Pere Macias, de votar una resolució, la convergent, que incloïa el text pactat al Parlament i fragments de la declaració, tan crítica amb el TC, que va pronunciar el president, José Montilla, després de conèixer-se la sentència. Macias va sub- ratllar que els socialistes catalans havien demostrat que no tenen ni «veu diferent de la del PSOE» ni «coherència» per «votar el mateix a Catalunya i a Madrid». El diputat de CiU va revelar a més que, per facilitar l'acord, la federació havia ofert al PSOE la possibilitat de suprimir de la seva proposta de resolució les paraules del discurs de Montilla, de manera que només es votés la declaració sobre el preàmbul aprovada al Parlament, una opció que, segons Macias, els socialistes van rebutjar.
POSSIBLES ALIANCES / El PSC i CiU estan tan immersos en la campanya catalana, on són els dos candidats a governar, que van deixar fora de la lluita ERC i ICV. Ni tan sols els van esmentar. Uns, els socialistes, perquè tot i que Esquerra va votar en contra seu, són socis al tripartit i aspiren a seguir així. I els altres, la federació nacionalista, perquè van portar a la seva pleta els republicans, amb els quals potser forjaran futures aliances postelectorals.
Conscients del nou escenari, els diputats d'ERC també van buscar vots portant al límit el discurs independentista que han desplegat a Madrid després de la sentència de l'alt tribunal. El republicà Joan Tardà fins i tot va acabar el seu discurs amb un significatiu «¡Visca Catalunya lliure!». Per la seva part, Joan Herrera, d'ICV, va basar la seva abstenció en la presumpta tebior del PSC. «La nostra proposta era de mínims, però ni així hem pogut arribar a un acord. Necessitàvem un compromís més concret. Vostès no volien un pacte, sinó una treva», va dir als socialistes.
Treva o no, el PSOE va sortir del Congrés amb una única derrota. El grup socialista va arribar a l'hemicicle amb 15 propostes, que anaven des de l'avortament fins a la dependència, passant per la justícia i la seguretat viària, i en una sessió de poc debat i moltes votacions (es van discutir 90 resolucions, més les esmenes), en va guanyar 14. Totes, menys la de l'Estatut. Una nova constatació de com el PSOE segueix patint l'anomenat problema català.
CiU va ser la gran triomfadora de la tarda, gràcies al marge de maniobra més gran que té a Madrid. El PSC no només va ser incapaç de mantenir a la Cambra baixa la unitat catalana que havia intentat encapçalar des que es va saber la sentència del TC, sinó que després va haver d'assistir a un nou gest de complicitat entre el portaveu de la federació, Josep Antoni Duran Lleida, i el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, per la votació del sostre de despesa pressupostària, antesala per aprovar els comptes per al 2011.
El més llegit
25/05/2012 Societat
26/05/2012 Barça
25/05/2012 Barça
El més comentat
El més valorat
El més enviat
 |
 |
 |
 |
 |
