Vicenç Villatoro
Abans que el Tribunal Constitucional sacsegés la política catalana, el terreny de joc de les eleccions de la tardor era la governació del dia a dia, dramatitzada per la crisi. A les eleccions es disputava la confiança dels ciutadans a veure qui gestionaria millor un moment difícil. No era un terreny de joc propici per al tripartit, tot i que és el que havia escollit el president José Montilla al començar la legislatura: fets, no paraules. El tripartit no ha estat percebut com un bon model de gestió. Però ha arribat la sentència del Constitucional que dóna força al debat en l'eix nacional, i a més el tensa, el polaritza. I això genera un terreny de joc nou que complementa –més que no pas substitueix– el de la governació del dia a dia.
Informació publicada en la página 19 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 20 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Aquest nou terreny de joc dóna esperances a alguns partits, és indiferent a d'altres i incomoda de manera desigual els dos grans. Dóna esperances a formacions a la baixa que tenen un perfil més nítid en l'eix nacional que no pas imatge de gestió: Esquerra i Ciutadans, però també a Catalunya el PP. Són partits especialitzats en la qüestió nacional –tot i que confrontats– que preferirien que les eleccions fossin un referèndum sobre la independència que no pas un examen general a cadascun dels partits. No és el cas d'Iniciativa, també un partit especialitzat, però més en l'eix dreta-esquerra que no pas en el nacional.
L'eclosió del nou terreny de joc incomoda els dos grans partits: CiU i PSC. A CiU, perquè qui va guanyant no desitja que li toquin el tauler de joc i perquè necessita articular una majoria on s'apleguin sensibilitats nacionals diverses. Amb l'eix nacional escalfat, aquesta convergència entre catalanistes amb horitzons diferents té un plus de dificultat.
La major incomoditat és per al PSC. Ha intentat –i és una virtut– ser un partit que puguin votar a la vegada els catalanistes i els espanyolistes moderats. Però la sentència va contra els moderats, a banda i banda: polaritza, empeny cap a les puntes. Catalanisme i espanyolisme són dues cintes transportadores que avancen en direcció contrària. CiU està damunt només de la cinta del catalanisme, i pot desplaçar el seu centre de gravetat. Però el PSC, amb un peu a cada banda, viu dramàticament l'esqueixament. Si l'electorat es radicalitza en les dues direccions, l'oferta moderada del PSC pot acabar semblant massa poc catalanista als uns i massa poc espanyolista als altres. I patir per tant en totes dues bosses d'electorat. Això explica els equilibris difícils del president Montilla els últims dies. No pot pujar a una sola de les dues cintes transportadores. Però se li estan separant per moments.
El més llegit
25/05/2012 Societat
26/05/2012 Barça
25/05/2012 Barça
El més comentat
El més valorat
El més enviat
 |
 |
 |
 |
 |
