elPeriódico.com

A l'exministre d'Administracions Públiques Jordi Sevilla se li va enfonsar ahir el mite de l'amic català, relacionat amb CiU. El soci parlamentari sempre disposat a facilitar majories a les Corts a canvi de contraprestacions per a Catalunya es va deixar anar en un institut del sud de Madrid, on el líder convergent, Artur Mas, va explicar sense embuts les aspiracions independentistes que sembla haver desencadenat en la federació la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut.

Artur Mas, seguit pel diputat Jordi Xuclà, es dirigeix a la sala de conferències, ahir, a Aranjuez. JUAN MANUEL PRATS

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 19 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 20 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Sevilla, que compartia amb Mas un debat sobre els 30 anys de l'Estat autonòmic organitzat als cursos d'estiu de la Universitat Rey Juan Carlos, no devia donar crèdit al que sentia mentre el seu company de taula defensava que els catalans puguin «transitar cap a l'autodeterminació» i reivindicava el dret a decidir «sense posar-hi límits». Al final, l'exministre del PSOE i pare intel·lectual de la nova via que va ajudar a pujar al poder José Luis Rodríguez Zapatero, va acabar acceptant que era testimoni del moment «històric» en què CiU va optar pel «sobiranisme independentista», segons va dir. «Respecto la decisió, però no la comparteixo», va respondre amb un to entre greu i incrèdul.

Va passar a Aranjuez, on Mas va parlar més del concert econòmic que del musical. Una reivindicació, que Catalunya administri els seus propis recursos com ja fan el País Basc i Navarra, en què insisteix des de fa temps i que en aquesta ocasió va situar com «la primera estació» d'aquesta nova etapa que s'ha obert, a parer seu, després del cop de porta de l'alt tribunal a seguir ampliant l'autogovern de Catalunya des de dins del marc constitucional pactat el 1978.

SORTIR DE L'ARMARI / És cert que, després de conèixer-se la sentència del TC, el candidat de CiU a la presidència de la Generalitat havia pujat uns graus el seu discurs sobiranista i, per exemple, havia fet seu el lema de la manifestació del 10 de juliol a Barcelona, Nosaltres decidim. Som una nació. Diumenge passat, el president d'ERC, Joan Puigcercós, li va reclamar, davant aquest canvi de posició, que aparqués la seva criticada ambigüitat en la matèria i sortís «de l'armari». Per Aranjuez no es van veure estelades ni hi va haver proclames a favor de la independència, però era la primera vegada que se sentia parlar així un líder de CiU a la capital de l'Estat. Un fet que justifica en part la sorpresa de Sevilla, que va relativitzar els fets vinculant-los als excessos propis d'una precampanya electoral com la que viu Catalunya.

Per si de cas, va apel·lar al «pragmatisme de la raó» sobre el que va considerar una qüestió «sentimental». I va advertir que amb la raó «s'aconsegueixen acords», però amb els sentiments «acaba guanyant el més fort». Mas va recollir el guant i va deixar caure una altra mina de profunditat. «Després de més de 100 anys de catalanisme, podem dir que hem estat molt ingenus al pretendre una cosa tan quimèrica com canviar des de dins una Espanya que no ho vol, quan nosaltres som menys i tenim menys força», va dir.

Mas va dir als dos partits hegemònics espanyols, PSOE i PP, que «no s'equivoquin» i subestimin el dany que ha causat la sentència. I de passada, va criticar al president, José Montilla, el seu doble discurs –en clau geogràfica– dels últims dies. «Hi ha un cabreig molt gran a Catalunya. El corrent és de fons. I jo, això, ho dic igual allà que a fora», va subratllar.

MALESTAR I FATIGA / El dirigent de CDC va mostrar el seu «malestar» per una sentència «més política que jurídica», i ni tan sols va acceptar com a via intermèdia la reforma de la Constitució, davant l'evidència que és impossible que socialistes i populars aconsegueixin arribar en aquests moments a un acord. També va assegurar que se sent «fatigat» davant la falta de correspondència cap a l'esforç de CiU a les Corts per «cooperar» en favor del «bé comú».