elPeriódico.com

El debat sobre l'estat de la nació (espanyola) va acabar ahir tal com havia començat, amb referències constants a aquell lloc que, segons el preàmbul del seu text fonamental –sense eficàcia jurídica, va dir fa poc el Tribunal Constitucional (TC)–,

José Luis Rodríguez Zapatero, flanquejat per José Antonio Alonso i Alfredo Pérez Rubalcaba, ahir. JUAN MANUEL PRATS

Més informació

• Tags: Política, Estatut

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 20 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 16 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

és també una nació: Catalunya. No va importar gaire que l'heterogeni grup parlamentari que faltava per intervenir, el Mixt, format pel BNG, CC, UPD, UPN i NaBai, tingués escassos llaços amb aquesta autonomia. En la seva resposta a una Rosa Díez (UPD) que va estar encara més dura amb el president del Govern central que Mariano Rajoy el dia abans, José Luis Rodríguez Zapatero, entestat a fer gestos amb Catalunya després de la multitudinària manifestació a Barcelona de dissabte passat, va dir: «No se'ls pot tapar la boca als que se senten una nació».

Els discursos de les cinc forces polítiques, que per la seva escassa representació parlamentària es veuen obligades a integrar un grup únic, van il·lustrar de forma nítida la situació de Zapatero davant l'autogovern: el cap de l'Executiu, segons a qui se li pregunti, és un irresponsable que ha intentat dinamitar Espanya o bé un timorat polític que s'omple la boca de grans paraules sobre l'«Espanya plural» i que després, a l'hora de la veritat, no fa absolutament res per impedir reaccions centralistes.

Dos exemples oposats. A ulls de Díez, el president del Govern espanyol «ha engegat a rodar tot l'esforç de vertebració i consens que va suposar la transició» al «pactar un nou model territorial amb els partits polítics que no creuen en l'Estat espanyol i defensen que cada autonomia és una nació i per tant un Estat». Per Francisco Jorquera, portaveu del BNG, el que ha passat amb la Carta catalana en els últims quatre anys

–des que el PP va interposar el recurs d'inconstitucionalitat fins que el TC va retallar la norma– «no ha sigut responsabilitat única» dels conservadors, sinó que Zapatero «també n'és responsable per inhibir-se, per abdicar de defensar un Estatut que va votar».

MÉS RELAXAT / I Zapatero, a qui després de la marató de dimecres se'l va veure còmode i relaxat durant una sessió en què Rajoy va preferir no assistir, va mirar d'argumentar que ni una cosa ni l'altra. Va recuperar el concepte, molt de la passada legislatura, d'«Espanya plural» –«els avanços durant els últims sis anys de l'Espanya plural han estat substancials i decisius», va sostenir– i va reconèixer, si bé de forma velada, que el TC, amb quatre membres que han expirat el seu termini, necessita una bona dosi de reputació: «Volem enfortir al màxim el seu prestigi. Aquesta és una de les tasques més difícils i importants que tenim».