José Luis Rodríguez Zapatero ha començat el seu discurs en el debat de l'estat de la nació amb aquella referència a l'Estatut que tant esperava el president de la Generalitat, José Montilla. El cap de l'Executiu s'ha compromès en seu parlamentària a fer canvis legals per recuperar "alguns dels aspectes" de l'Estatut que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) ha retallat. Zapatero no ha citat a quins aspectes es refereix, encara que fa dues setmanes el Govern va assegurar que està disposat a modificar la llei orgànica del poder judicial, però sí que ha concretat que ho farà "en diàleg amb la Generalitat de Catalunya".
El president del Govern s'ha compromès a recompondre parts del text esmenat pel Constitucional. ACN
Zapatero considera que el tribunal ha considerat anticonstitucionals alguns articles no per raons de fons, sinó pel tipus de norma per regular-los, de manera que es pot donar la possibilitat de tornar-los a encarrilar.
El cap de l'Executiu ha dedicat els primers minuts de la seva intervenció a la sentència del Constitucional i ha introduït l'assumpte recordant que el seu Govern va ser "receptiu" a la voluntat dels catalans de reformar l'Estatut i es va comprometre a desenvolupar-lo i aplicar-lo. "Molts hauríem preferit que l'Estatut no s'hagués vist envoltat en la incertesa provocada per una impugnació davant el Tribunal Constitucional que el qüestionava globalment i d'arrel (...). L'Estatut va haver de ser, des de la seva mateixa gestació, un instrument de convivència i no de confrontació", ha declarat en referència al recurs interposat pel PP. En aquests anys en què s'ha estat aplicant la carta autonòmica catalana, ha continuat, s'ha demostrat que "no es trencava Espanya" ni tampoc "consagrava discriminacions entre els espanyols", dues frases que durant anys han pronunciat els dirigents conservadors per justificar la seva denúncia davant el TC.
Sense referència a la manifestació
Zapatero ha evitat comentar la manifestació de dissabte a Barcelona, encara que, de manera indirecta, ha deixat constància que no considera la massiva assistència de catalans com un punt d'inflexió en la relació amb l'Executiu central. "Em disposo a seguir contribuint al desenvolupament i aplicació de l'Estatut com és la meva obligació. I no només per obligació, sinó com a expressió de la legítima opció política d'un Govern que no recela de l'autogovern, sinó que el reconeix, i que no tem la forta identitat política de Catalunya, sinó que la respecta", ha afirmat abans d'anunciar que està disposat a recuperar alguns aspectes de l'Estatut.
L'assumpte al qual ha dedicat més temps, no obstant, ha estat la crisi. Zapatero no ha pogut fer aquesta vegada cap anunci estrella, per la conjuntura econòmica, i ha intentat fer un discurs realista: ha demanat suport als partits polítics per a les reformes pendents i sacrifici als ciutadans. "El moment és decisiu per enganxar-nos definitivament al grup de països al qual sempre hem volgut pertànyer (...) La confiança en nosaltres mateixos no és una qüestió de fe, és una qüestió de memòria", ha declarat.
El debat ha començat amb un minut de silenci en memòria del socialista Félix Pons, que va ser president del Congrés dels Diputats entre el 1986 i el 1996, que va morir el 2 de juny als 67 anys.
El més llegit
25/05/2012 Societat
26/05/2012 Barça
25/05/2012 Barça
El més comentat
El més valorat
El més enviat
 |
 |
 |
 |
 |
