elPeriódico.com

Joan Tapia

José Luis Rodríguez Zapatero afronta el seu pitjor debat sobre l'estat de la nació. Suma dos anys de legislatura (en minoria) i de crisi. I al maig va rectificar i va admetre que Espanya havia de retallar la despesa pública i abordar reformes amb urgència. La crisi econòmica no era una tempesta d'estiu, sinó la pitjor des del 1929. I denunciava els punts flacs del nostre model: dependència de la construcció i endeutament excessiu.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 19 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 14 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

La pertinença a l'euro –i el desastre que seria la seva voladura– l'han forçat a prendre les mesures que volia dilatar: ajust pressupostari, reforma laboral, capitalització de les caixes i encetar el meló de l'edat de jubilació. L'esquerra l'atacarà per passar-se a la dreta. Però fa el que ha de fer. Perquè som a l'euro i Alemanya és l'economia dominant. La dreta l'acusarà de tots els mals. Sense raó, excepte que reaccionar abans hauria millorat les coses. Tampoc gaire perquè la malaltia immobiliària ve de lluny. Però Zapatero pot replicar que sortim de la recessió, que l'evolució de l'ocupació és menys dolenta (no bona), que la Xina compra ara el nostre deute i que té l'aval de la UE i l'FMI. A més, tot Europa oblida promeses (Angela Merkel, la rebaixa d'impostos) i abraça l'austeritat. Però Zapatero, per no voler ser impopular, ha perdut credibilitat. Consol: el tremendisme de Mariano Rajoy tampoc arrossega, especialment quan Alemanya, França i el Regne Unit transiten pel mateix camí.

La presidència espanyola de la Unió Europea ha estat mediocre, però la culpa no és d'Espanya sinó de la desavinença franco-alemanya. I l'alliberament de presos cubans, pactada amb l'Església i Raúl Castro, és un èxit de Miguel Ángel Moratinos.

L'os és l'Estatut. El seu Govern és inviable sense el suport de bona part dels 39 diputats catalanistes (25 del PSC, 10 de CiU, tres d'ERC i un d'ICV). I la sentència ho amenaça tot. Si abusa dels diputats del PSC, l'invent Felipe-Reventós del 1978 saltarà pels aires. ¡Catàstrofe! I CiU, en campanya, desitja que l'invent exploti, no el recolzarà avui i no votarà els pressupostos. Pot salvar-los amb el PNB. I ressuscitant l'Estatut. ¿Com?

És cert que el va recórrer el Partit Popular. I que la sentència només el deixa malferit. Però Catalunya confiava i no s'empassa que un Estatut pactat i passat pel ribot sigui ara esterilitzat. O Zapatero va pactar el que no devia o la dreta i el prejudici anticatalà tenen més força. Les dues coses diuen el mateix: o s'espavila o té un problema de supervivència. I Espanya, també.

En economia, Zapatero rebrà cops forts, però aguantarà. I potser salvarà la legislatura. Però el projecte del PSOE necessita el PSC sencer (les seves dues ànimes) i no es pot tancar als que encapçalin el catalanisme. I tot passa per l'Estatut.