J. Oliver Alonso
Catedràtic d'Economia Aplicada de la UAB
Vaig anar a la manifestació tant per dignitat com per interès. Per càlcul polític, per evitar límits a les aspiracions de Catalunya, com apunta el Tribunal Constitucional i avalen els grans partits a Madrid. Amb el café per a tots ja es va voler diluir la qüestió catalana. I encara que Catalunya ha liderat l'autogovern que tots comparteixen, hi ha un sentiment nacional que ni és general ni ha estat satisfet. Per tant, s'haurà de continuar pressionant amb les nostres demandes.
Informació publicada en la página 10 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 11 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
A més, la retallada de l'Estatut obliga a posicionar-nos per a l'endemà. I si alguna cosa hem après últimament és que amb la força de la raó no n'hi ha prou i s'hi ha de sumar la raó de la força democràtica, expressada ahir. Altres impulsos són més íntims. En el debat estatutari m'he sentit menyspreat, com a ciutadà català, per tants greuges que el clamor de la manifestació apareixia com la millor defensa de la nostra dignitat col·lectiva. Sense pa no viuen els pobles. Però sense dignitat, tampoc.
El més llegit
25/05/2012 Societat
26/05/2012 Barça
25/05/2012 Barça
El més comentat
El més valorat
El més enviat
 |
 |
 |
 |
 |
