Joan J. Queralt
Catedràtic de Dret Penal (UB)
Igual que tants altres milers, ahir vaig anar a la manifestació. Per a mi no era una manifestació contra ningú, sinó a favor que es respecti, com no pot ser d'una altra manera, la veu de la ciutadania una vegada que aquesta va parlar mitjançant un referèndum. Jurídicament m'assisteix –ens assisteix– la raó. Però no ens enganyem; també vaig anar a una manifestació en contra. ¿En contra exactament de què ? Doncs de la machadiana Espanya de xaranga i pandereta, de tancat i sagristia, devota de Frascuelo i de María; d'aquella Espanya eterna, que reclama per a si el monopoli de la història prèvia a la Constitució, entroncant-se provincianament en la nit dels temps. Però també vaig anar a una manifestació a favor del diàleg entre dues velles comunitats, l'espanyola i la catalana, convençut que, si ressorgeix l'ànima de l'Espanya il·lustrada, liberal i plural, la Catalunya il·lustrada, liberal i plural trobarà un interlocutor vàlid. Encara que aquest horitzó no s'entreveu, coses més rares s'han vist. Mentre hi hagi intel·ligència, hi haurà esperança.
Informació publicada en la página 10 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 11 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
El més llegit
25/05/2012 Societat
26/05/2012 Barça
25/05/2012 Barça
El més comentat
El més valorat
El més enviat
 |
 |
 |
 |
 |
