Guillem López-Casasnovas
Catedràtic d'Economia (UPF)
No vaig anar a la manifestació perquè una reunió a Hèlsinki m'hi retè fins avui. Però si hagués estat a Barcelona hi hauria anat, ni que fos perquè m'ho va demanar el president del Govern del meu país. I m'hauria situat darrere la senyera com a expressió del màxim comú denominador del sentiment transversal de disgust amb el procés que fa que l'Estat espanyol continuï negant la consideració nacional diferenciada dels Països Catalans. Com a membre que en sóc m'hauria agradat que no fos la manifestació d'Òmnium. Que com a organització s'afegeixi a la que convoca el president Montilla no em sembla malament.
Informació publicada en la página 7 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 11 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Però els polítics han d'entendre que més enllà de la flamarada de rebuig a la sentència, que Madrid ja ha descomptat, ens hem d'imposar altres fites. Així, voldria que el proper, i cada Onze de Setembre, més i més catalans pacíficament mostrin el rebuig a l'estat de coses que palesa el menysteniment centralista. I aquesta i altres accions sí que son les que hauria de liderar Òmnium, i amb una pancarta ben explícita que volem decidir amb llibertat i pau.
25/05/2012 Societat
26/05/2012 Barça
25/05/2012 Barça