L'administrador de la fundació CatDem (antiga Trias Fargas) i tresorer de Convergència, Daniel Osàcar, era una de les compareixences més esperades en la comissió d'investigació del cas Millet. Ahir va anar al Parlament per negar-ho tot i escudar-se en el caràcter «profundament catalanista» que comparteixen la fundació i el Palau per justificar els convenis que tots dos van firmar. A partir d'aquí va assegurar que tots els diners que va rebre la Trias Fargas eren «escrupolosament legals» i que ell no és el «Daniel» que va cobrar diners procedents de la constructora Ferrovial. Conclusió: estem davant d'un muntatge del tripartit que «insulta la intel·ligència». Això sí, Osàcar va guardar silenci quan se li va preguntar per la coincidència de dates i quantitats entre les aportacions de Ferrovial al Palau i la sortida de diners de les arques de la fundació convergent. Aquesta és una de les claus de la investigació que ahir els diferents responsables de la Trias Fargas van ser incapaços d'aclarir.
L'ecosocialista Daniel Pi va recórrer a les matemàtiques per constatar que és molt poc probable que puguin coincidir la quantia dels pagaments sense que tinguin cap relació. De passada va recordar a Osàcar la seva condició de censor jurat de comptes, és a dir, que es pressuposa que el tresorer convergent sap més comptabilitat que la resta dels presents en la comissió. Però ni aquest ni la resta dels càrrecs de la Trias Fargas van aclarir per què a les memòries de la fundació no hi apareix la relació d'actes que van motivar els convenis amb Fèlix Millet. Es van escudar en el fet que, com a associació privada, només han de retre comptes de les subvencions públiques.
LLISTA DE DONANTS / Primer, l'actual director de la CatDem, Agustí Colomines i, després, Osàcar es van negar a informar dels noms i les empreses que aporten diners a la fundació. L'argument és que no s'han d'identificar els donants perquè no es puguin veure involucrats en aquest presumpte cas de finançament irregular de Convergència.
De totes maneres, el to utilitzat per tots dos va ser molt diferent. Osàcar, més prudent. Colomines, desafiador. Aquest últim va qualificar la comissió de «frau de llei» i va assegurar que tant li fa d'on vénen els diners de la fundació que dirigeix perquè el que li interessa és tenir un pressupost perquè funcioni. Ell, com la resta dels responsables de la Trias Fargas, van assegurar que no es van entrevistar mai amb Millet.
SECRETÀRIA FIDEL / La secretària de Millet, Elisabet Barberà, una de les persones que més sap del saqueig del Palau però també una de les treballadores més fidels als antics gestors de la institució, es va negar a declarar. Es va limitar a escoltar, impertèrrita, les preguntes que infructuosament li van formular els diputats, alguns dels quals li van retreure el seu «silenci còmplice».
Finalment els exconsellers de Política Territorial Felip Puig i Pere Macías compareixeran la setmana que ve en la comissió per explicar la relació entre constructores beneficiades per les adjudicacions dels governs de Jordi Pujol, les seves donacions al Palau i els pagaments posteriors a la Trias Fargas. Encara que pugui semblar sorprenent, els socialistes van ser els únics diputats que ahir van votar en contra que Puig i Macias donin la cara al Parlament.