elPeriódico.com

Artur Mas va pagar ahir, amb una satisfacció més que visible, gran part d'un vell deute. El líder de CiU va comparèixer davant els periodistes per abominar la reacció del president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, davant la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. I de passada va sub­ratllar que el líder del PSOE està aïllat, que el seu Govern podria caure en qualsevol moment i que va ser CiU qui va salvar l'Executiu socialista a l'abstenir-se i permetre així que prosperés el pla d'ajust al qual van obligar la crisi i les pressions de la UE. «Que mesuri les seves paraules i sigui conscient de la seva extrema debilitat. Que no tempti el risc», va afegir abans de sorprendre els assistents: «No és una amenaça, és una advertència». Va semblar el primer.

Mas somriu durant la roda de premsa que va protagonitzar ahir a la seu de Convergència Democràtica de Catalunya. RICARD CUGAT

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 19 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 03 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Mas va carregar amb duresa contra el fet que Zapatero donés per bona la sentència de l'alt tribunal. Va qualificar aquesta reacció de «frivolitat i un punt de cinisme», ja que, segons el líder de CiU, el president hauria d'haver defensat el text de l'Estatut en lloc d'acceptar que fos mutilat. El que més va irritar el nacionalista és que Zapatero demanés calma als partits catalans després de la resolució del TC.

Mas va afirmar que la decisió del tribunal converteix una Constitució «oberta» com la del 1978 en una «cotilla rígida» i va assegurar que el PP i el PSOE l'han de reobrir. Cap dels dos partits, va advertir, comptarà en el futur amb el suport de CiU a la governabilitat si parteix de la base que l'autogovern català no té més recorregut que el realitzat.

PEIX AL COVE / L'avís de Mas no deixa de ser curiós, ja que dóna a entendre que CiU mira amb un ull al dret a decidir i amb l'altre al tipus de relació que ha tingut amb el Govern central durant dècades: suport a executius sense majoria absoluta a canvi de traspassos.