elPeriódico.com

com es podia preveure, la lectura dels articles reinterpretats pel Tribunal Constitucional pot arribar a tenir més efectes pràctics que la mateixa anul·lació d'alguns d'aquests articles. És el que passa, per exemple, en el capítol de les vegueries, la llei de les quals es troba en aquests moments en ple tràmit parlamentari. Els ponents de la llei s'hauran de llegir amb atenció l'esborrany final de la sentència sobre l'Estatut, perquè limita substancialment l'abast de la reforma territorial. El TC no posa traves al fet que la Generalitat creï la seva pròpia estructura territorial, fins i tot permet que es canviï, a efectes estrictament catalans, el nom de província pel de vegueria. Ara bé, el que no resultarà gens fàcil és la substitució de les diputacions. Per començar, s'afirma que «els consells de vegueria poden substituir les diputacions en l'exclusiu cas que els límits geogràfics de les vegueries coincideixin amb els de les províncies».

Una senyera amb un crespó negre en un balcó de l'Eixample, ahir. XAVIER JUBIERRE

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 2 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 02 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

En el cas que es tracti d'un simple canvi de nom, el tribunal precisa que «correspondrà a la legislació de l'Estat determinar la seva composició i la forma d'elecció dels seus membres». D'aquesta manera es complica extraordinàriament una cosa que es donava per factible, com la divisió de la Diputació de Tarragona per crear la vegueria de les Terres de l'Ebre. Per no parlar de la possibilitat d'alterar els límits provincials, com es preveia per a la vegueria de la Catalunya central, o fins i tot donar-li un estatus diferent a la Vall d'Aran, que necessitarà canvis en la legislació estatal.

IDENTITAT

Drets històrics, sí, però menys

Resulta clarificadora la lectura que el tribunal fa de l'article 5, que fa referència als «drets històrics del poble català». El TC deixa clar que aquesta menció s'ha d'interpretar «en un sentit ben diferent del que correspon als drets dels territoris forals a què es refereix la disposició addicional primera de la Constitució». Els legisladors catalans sabien perfectament que aquest article en cap cas equipararia Catalunya amb Euskadi i Navarra, que gaudeixen del concert econòmic gràcies al privilegi foral, però van creure que era important per subratllar que l'autogovern català té arrels històriques i, en certa manera, marcar una diferència amb altres comunitats creades més recentment. El Constitucional nega que els «drets històrics» siguin fonament de l'autogovern i circumscriu el seu «limitat abast» a les peculiaritats catalanes en àmbits com la llengua, la cultura, el dret civil o el sistema institucional.

Així doncs, si la intenció era aconseguir una futura legitimació, per exemple del concert econòmic, sobre la base dels «drets històrics», el Tribunal Constitucional ho talla d'arrel. En aquest àmbit, bascos i navarresos segueixen sent l'única excepció permesa.

COMPETÈNCIES

L'Estatut descriu, però no defineix

Una de les grans aportacions de l'Estatut per aclarir el galimaties autonòmic era la definició de la tipologia de competències en exclusives, compartides i executives. Doncs bé, el TC nega a la norma catalana la potestat de definir l'arquitectura del repartiment competencial i se la reserva en exclusiva per a ell. Així, afirma que «els Estatuts d'Autonomia poden especificar sense definir, això és, sense cap altre ànim que el descriptiu d'una realitat normativa que li és en si indisponible». El tribunal subratlla que «aquestes potestats seran sempre i únicament les que derivin de la interpretació de la Constitució reservada a aquest Tribunal i (...) de la mateixa evolució de la nostra jurisprudència». Amb aquest argument, els jutges llancen un avís a navegants, ja que difícilment la Generalitat podrà presentar a partir d'ara un conflicte de competències basant-se en la redacció de l'Estatut, que és «merament descriptiva». Ells tindran sempre l'última paraula.

BILATERALITAT

Sense participació

en òrgans decisoris

Els aspectes més federals o confederals de l'Estatut eren els que determinaven el paper de la Generalitat tant en els processos de presa de decisió de polítiques de competència estatal amb un impacte clar a Catalunya (la immigració, per exemple), com en la participació en institucions de l'Estat com el mateix TC o el Consell General del Poder Judicial. El tribunal descafeïna aquests continguts, especialment pel que es refereix a la participació de la Generalitat en els òrgans «decisoris» de l'Estat, que nega «pel que té de pertorbador per a la recta i cabal delimitació dels àmbits competencials propis». Això sí, permet que aquesta participació es pugui manifestar «en òrgans de consulta i assessorament».

Pel que fa a la participació del Parlament en la designació de membres del TC, ho deixa a la sort de canvis en lleis orgàniques i no amaga que l'Estatut «no afecta la llibertat del legislador estatal per fer o no efectiva la voluntat de participació» de Catalunya.

Pel que fa a processos de decisió estatals, la sentència cita l'article 186, on es diu que la «Generalitat participa en la formació de les posicions de l'Estat», i hi contraposa que «el Govern de l'Estat pot lliurement no acollir-la». O sigui, el Govern central està obligat per l'Estatut a escoltar les demandes catalanes, però no a acatar-les.

LLENGUA

Un coneixement no exigible jurídicament

Com ja va avançar ahir aquest diari, la lectura que fa la sentència del precepte 6.2 de l'Estatut estableix que el deure de conèixer el castellà té un rang superior al deure de conèixer el català, que no és «exigible jurídicament» amb caràcter universal a tots els ciutadans de Catalunya. Així mateix, els magistrats del Constitucional qüestionen que, com es diu a l'article 33.5, els catalans tinguin «el dret de relacionar-se per escrit en català» amb els òrgans constitucionals i jurisdiccionals d'àmbit estatal –«no pot tenir cabuda la cooficialitat autonòmica» en «tot el territori nacional», al·leguen–, però validen la redacció de l'article a l'entendre que l'incís «d'acord amb el procediment establert per la legislació corresponent» deixa en mans del «legislador estatal competent» determinar en quina llengua s'han de comunicar els ciutadans amb els poders públics.