elPeriódico.com

Una nova borrasca va planar ahir sobre l'Ajuntament de Barcelona, després de les viscudes al maig, arran de la consulta de la Diagonal, i a l'abril, arran de la dimissió de la regidora de Ciutat Vella, Itziar González. Més o menys a l'hora en què Fèlix Millet i Jordi Montull es tornaven a posar el cinturó i sortien de la presó, la jutge Miriam de Rosa Palacio va imputar, d'ofici, el tinent d'alcalde Ramon García-Bragado; els seu gerent, Ramon Massaguer, i l'arquitecte –i soci indispensable d'Óscar Tusquets– Carles Díaz per «amagar una operació especulativa» durant la tramitació de l'hotel que s'havia de construir al voltant del Palau de la Música animat pel duet de saquejadors de la institució. Amb l'ull de l'huracà ja a la banda mar de la plaça de Sant Jaume, l'alcalde Jordi Hereu ha intentat resoldre la crisi política oberta per l'acte judicial d'una manera decidida i pretesament indecisa: ha apartat García-Bragado de l'àrea d'Urbanisme però el manté com a tinent d'alcalde i amb els galons intactes a les àrees d'Infraestructures, Vivenda i Règim Interior, matèries en què ja era competent.

Fèlix Millet davant la façana de Can Brians 2.

Més informació

• L'exregidora de Ciutat Vella va rematar Bragado
• L''escut' de CiU a la comissió nega gestions a favor de Millet
• L'excap del Palau va cultivar amb els polítics la seva afició epistolar
• Hereu accepta una retirada a mitges

• Tags: Política

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 2 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 01 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

La comparació amb el que va passar després de la consulta de la Diagonal, és a dir, amb la destitució immediata del primer tinent d'alcalde, Carles Martí, grinyola. La decisió a mitges d'Hereu no obeeix a una paràlisi executiva sinó a altres factors. Per començar, no hi ha apropiació indeguda, fet que, per exemple, el diferencia del cas Pretòria. I motiu pel qual entenen a l'ajuntament, després de consultar-ho amb el PSC, que l'anomenada doctrina Pretòria, per la qual qualsevol alt càrrec imputat ha de dimitir, no és d'aplicació aquí, independentment que García-Bragado no sigui militant del PSC.

La jutge assenyala, en aquests moments del procés, que «és possible» que García-Bragado i Massaguer amaguessin que el solar que s'havia de requalificar havia canviat de mans i pertanyia, al començar els tràmits, a un particular (Olivia Hotels) i no al Palau de la Música. És a dir, que hi ha indicis que van faltar a la veritat amb l'objectiu d'«amagar una operació especulativa».

UN ESTAT D'ÀNIM / Hi ha una altra raó, que més que això és un estat d'ànim. Hereu, i molts altres al PSC, creuen que després de totes les revelacions que han acompanyat el cas Palau i que, com a mínim, projecten ombres sobre CiU, és injust que el primer polític que caigui, i no per apropiació indeguda ni per finançament irregular del partit, sigui García-Bragado. Un estat d'ànim que es va exacerbar, no només després de veure el duet de saquejadors lliures un altre cop, sinó també quan el portaveu de CiU, Joaquim Forn –noti's la retirada de Xavier Trias del primer pla– va demanar la dimissió del tinent d'alcalde. Esquerra, PP i ICV-EUiA (encara socis de govern del PSC, malgrat els desacords) van fer el mateix.

«Som els primers interessats que s'aclareixin tots els fets del Palau», va afirmar Hereu en una declaració institucional llegida davant de la premsa sense opció de fer preguntes. L'alcalde va afirmar que si es revela que els indicis són certs, «actuarà sense reserves».

La decapitació a mitges de García-Bragado (podria ser substituït temporalment pel delegat de Vivenda, Antoni Sorolla, que ja exerceix de coordinador en algunes àrees) deixa el govern municipal «dèbil», «fràgil» i amb una imatge de «desgovern a la deriva», en paraules de l'oposició, difícil d'esborrar de la retina. Les dues potes sobre les quals es va assentar el mandat de l'alcalde Hereu, acció social i urbanisme, han perdut els seus responsables, Carles Martí i García-Bragado.