elPeriódico.com

Àngel Colom va aconseguir ahir el que no havia aconseguit ningú en la comissió del cas Palau: fer sortir de polleguera els diputats i anar-se'n per on havia vingut sense aclarir res. Va començar i va acabar la seva intervenció amb andanades contra la comissió, el millor bàlsam per al partit en què ara milita, Convergència, que va trobar un aliat per desacreditar el treball del Parlament. L'exlíder del Partit per la Independència (PI), avui secretari d'immigració de CDC, no va aportar res de nou. Va recordar el seu fugaç contacte amb Fèlix Millet, a qui no coneixia, però de qui va obtenir 75.000 euros en un tancar i obrir d'ulls. ¿I qui el va portar fins al cap del Palau? Dos amics de qui es va negar a donar els noms. Només va revelar que no eren militants de CiU.

Àngel Colom discuteix amb Joan Ferran (d'esquena), al Parlament. JOAN CORTADELLAS

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 22 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 30 de juny de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

En realitat, Colom no va defraudar la seva condició de polític i el fet de ser l'únic càrrec de partit cridat a declarar en la comissió. Bregat en l'arena parlamentària en els temps en què dirigia ERC, des del primer minut va mostrar ganes de gresca: «M'estranya que m'hagin convocat si van delimitar la comissió al finançament de CDC. Deu ser que té alguna cosa de tribunal polític. ¿Per què vinc jo i no el conseller Castells?». Colom va errar en la seva preparada pregunta retòrica per tan sols uns minuts. Poc abans de la seva diatriba, el Parlament havia anunciat que el titular d'Economia compareixeria en la comissió.

Al diputat de CiU Jordi Turull li va faltar temps per recollir el guant i explicar-li al seu company de files per què era allà. «Perquè vostè es va fer militant de CDC i això el va fer entrar a l'eix del mal». La llavor de l'enfrontament entre els grups estava sembrada. El PSC va escollir bé l'interpelador. El diputat Joan Ferran, flagell de l'independentisme, va puntualitzar que la seva presència estava justificada. «Hi havia un laboratori de reciclatge de diners que acabava en diverses terminals de CDC. I vostè és una d'aquestes terminals».

El cas Palau semblava ja només una excusa per al combat purament electoral. «Jo no coneixia Millet, però ell sí que em coneixia a mi perquè jo el 2000 ja havia fet moltes coses». Va enumerar el seu currículum: Assemblea de Catalunya, Pax Christi, Marxa per la Llibertat, Crida a la Solidaritat... Fins i tot el Tribunal Constitucional i l'Estatut van sortir a col·lació entre tanta proesa catalanista.

«M'avalava la meva trajectòria», va prosseguir Colom, que va tocar el punt feble (o fort, segons com es miri) de Ferran: «Una trajectòria al servei d'aquella crosta nacionalista a la qual vostè té tanta mania». La metxa havia pres: «Tindrà ocasió de fer mítings d'aquí uns mesos. No m'expliqui les seves batalles al port de Barcelona amb els vaixells i la pàtria dividida...», va respondre un molest Ferran.

INTERROGATORIS / A partir de llavors, Colom es va mostrar irritat per la insistència dels diputats a preguntar-li allò que una vegada i una altra no contestava. Va acusar els partits de plantejar-li «interrogatoris», cosa que va obligar el president de la comissió d'investigació, Pere Vigo (ERC), a recorda-li unes quantes vegades que el Parlament no és ni una comissaria ni un tribunal.

«Vostès volen obtenir una resposta que ja tenen prefixada: CDC és culpable. Doncs no. CDC és innocent. No busquin trames estranyes», va recomanar als parlamentaris. Quan van acabar els «interrogatoris», Colom va sol·licitar un epíleg per assenyalar que s'havia sentit com un heretge davant la Inquisició. Vigo el va tallar sense fixar condemna.