El Periódico

Entradas para el concierto de Andrea Motis y Juan Chamorro con la Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra

Baròmetre d¿estiu / El model d¿Estat

Quasi la meitat de Catalunya trencaria avui amb Espanya

Malgrat tot, dos de cada tres catalans consideren inoportú celebrar un referèndum

Els partidaris de la independència arriben al 48% i guanyarien la consulta per 13 punts

JOSE RICO
BARCELONA

Dissabte, 19 de juny del 2010

Espanya és un mal negoci per a Catalunya. A aquesta conclusió estan arribant cada vegada més catalans, fins al punt que la meitat confessen ara que podrien canalitzar aquesta desafecció amb un vot afirmatiu en un referèndum independentista. En l'últim mig any, el percentatge de catalans que trencarien amb Espanya ha crescut en nou punts, i ja són més els partidaris de la independència que els detractors. El 48,1% votaria sí; el 35,3% votaria no. Ara bé, més enllà de l'efervescència del fenomen, els ciutadans envien un altre missatge que, tot i no ser contradictori amb l'anterior, refreda les expectatives a curt termini. Dos de cada tres catalans consideren inoportú plantejar ara un referèndum, és a dir, que no els sembla que el moment actual sigui el més adequat per experimentar amb el model d'Estat.

La dada que desprèn el Baròmetre Polític d'Estiu del GESOP per a EL PERIÓDICO és la millor de totes les que s'han trobat fins ara els independentistes. No és la primera vegada que el guanya el no, però la forquilla actual és la més àmplia que s'ha aconseguit mai. L'abril del 2007, el 44,9% volia trencar amb Espanya enfront del 40% que rebutjava aquesta opció. Llavors, el debat sobre el desplegament de l'Estatut i la sentència del Tribunal Constitucional (TC) es trobaven en plena ebullició. Però la temperatura del fervor independentista puja o baixa en funció de la conjuntura política. El desembre passat, després de la primera onada de consultes municipals, el secessionisme no era majoritari, encara que es quedava només un punt per darrere (el 40,6%, en contra de la ruptura, i el 39%, a favor).

'EFECTE DOCUMENTAL' / En aquesta ocasió, el treball de camp es va realitzar els 10 i 11 de juny passats, la mateixa setmana que el Parlament va obrir la porta al referèndum per al 2011 i els mateixos dies que el TC va intentar, una vegada més sense èxit, emetre una decisió sobre la Carta catalana. No obstant, la pulsió identitària ja venia esperonada des de la setmana anterior, quan TV-3 va oferir en prime time el documental Adéu, Espanya?, en què s'exposaven raons econòmiques per defensar la independència (l'espai va obtenir un 23,3% de quota de pantalla). A tot això s'hi hauria de sumar els efectes de la crisi econòmica, amb els últims episodis de la tisorada del Govern espanyol.

La meitat dels catalans (51,6%) creuen que el ple del Parlament aprovarà la consulta si es reuneixen les firmes necessàries, i d'això n'estan convençuts el 59% d'enquestats. Un optimisme que no impedeix als ciutadans ser realistes quan se'ls planteja la pregunta clau de tot el procés previ al referèndum. ¿Ho acceptarà l'Estat? El 81,4% té clar que no. Tot just el 8,8% encara té esperances que sí.

ESTRATÈGIA CONVERGENT / Si comparem aquest auge del sentiment independentista amb la intenció de vot del baròmetre, el partit amb més motius per preocupar-se és ERC. Els republicans es precipiten a les urnes a mesura que CiU engrandeix el seu sarró de vots. I el sondeig avala l'estratègia convergent del funambulisme. El líder nacionalista, Artur Mas, ha ajudat a engendrar el referèndum, però ha advertit que els catalans no estan «madurs» per sotmetre's a aquesta prova. Són els mateixos ciutadans els que reconeixen implícitament aquesta falta de maduresa, potser perquè en un plebiscit com aquest és millor assegurar la victòria abans de convocar-lo.

El +

El FC Barcelona presentó este lunes por la mañana la equipación de cara a la temporada 2016-17. La camiseta, inspirada en la del 1992, ya está a la venta

Gerard Piqué publicó un enigmático tuit relativo a Christian Laettner suceptible de ser interpretado a los pocos minutos de que tanto Arbeloa como el Bernabéu se acordaran de él