elPeriódico.com

Artur Mas –pronostica el Baròmetre Polític d'Estiu del GESOP per a EL PERIÓDICO– va camí de trepitjar el cim de la majoria absoluta en les pròximes autonòmiques i, en conseqüència, d'enfonsar el PSC en una crisi d'un abast ara per ara insondable. Entre 65 i 67 escons obtindria CiU si les eleccions catalanes se celebressin ara. El PSC cauria dins d'una forquilla de 30 a 32 diputats, una derrota sense precedents per als socialistes. Ni tan sols en temps del corró parlamentari que va tenir Jordi Pujol entre el 1984 i el 1995 un cap de llista del PSC havia hagut de cavar les trinxeres de l'oposició amb tan poca tropa. Esquerra Republicana, segons l'enquesta, es precipitaria de 21 a 12 o 13 diputats i veuria el PP col·locar-se com a tercera força del Parlament, amb 13 o 14. Com un planeta d'enorme força gravitatòria, CiU atrau votants desencantats de pràcticament tots els seus adversaris (fins a un 18% del PSC), excepte d'ICV-EUiA, que pel fet d'estar políticament a l'altre extrem de la galàxia convergent acaba per ser l'única pota del tripartit que resisteix el canvi de cicle que s'acosta.

Més informació

• Més de la meitat dels catalans prefereixen Mas com a president
• Quasi la meitat de Catalunya trencaria avui amb Espanya
• CiU capitalitza l'augment de la desafecció
• CiU cavalca entre la crisi i el tripartit

• Tags: Política

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 2 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 19 de juny de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

PDF

.PDF

Únicament en les ja llunyanes eleccions autonòmiques del 1984 Pujol va fer un salt més gran que el que ara preveu el baròmetre. En aquella ocasió, CiU va passar de 43 a 72 diputats i, amb això, no solament es va convertir en amo i senyor de la política catalana, sinó que també va establir les bases per exercir fins al 1996 d'àrbitre de la política espanyola. Per això, una de les revelacions més singulars que ofereix l'enquesta és que tot debat sobre possibles pactes postelectorals (¿Mas es casarà amb Esquerra, amb el PP o donarà pas a la mil vegades profetitzada sociovergència?) és un bla-bla-bla sense futur. El líder de CiU té a l'abast governar Catalunya sense lligams i, al mateix temps, ser la torre que decideix les partides en el tauler de la política espanyola. ¿Per què? Perquè, segons el sondeig, Mas pot conquistar parcel·les de poder a les quals ni tan sols es va poder aproximar el totpoderós Pujol.

LLAST A LA MOTXILLA / Primera conquista: l'enquesta revela que, si es tractés d'eleccions generals, CiU reduiria a menys de quatre punts el tradicional avantatge amb què els socialistes catalans han vençut tots els seus oponents en les legislatives espanyoles. El gener del 1980, per exemple, l'avantatge, segons el baròmetre, era de gairebé 25 punts. Conclusió: José Luis Rodríguez Zapatero és un llast a la motxilla electoral de José Montilla.

Segona conquista: CiU creix gràcies a la fidelitat del seu electorat (el 88,1% repetirà) i als suposats transvasaments de vot de desencantats d'altres opcions polítiques. Però, geogràficament, ¿on? Aquesta és una altra de les revelacions que ofereix el baròmetre. A Barcelona ciutat, la federació nacionalista pot reunir fins al 38,6% del vot emès. Conclusió: les muralles de la ciutat han caigut. L'alcalde Jordi Hereu, igual que Zapatero, sembla ser un altre llast per a Montilla.

CRISI ECONÒMICA / La crisi econòmica, evidentment, és la raó de fons que s'intueix que està a punt de provocar un canvi de cicle en la política catalana i, per extensió, en la política espanyola. No obstant, l'enquesta revela amb cristal·lina transparència com CiU no espera simplement que la fruita madura caigui de l'arbre. Els controvertits flirtejos de Mas amb l'independentisme es comprenen més bé amb l'enquesta a la mà. Els catalans, en resum, veuen amb simpatia la promesa de la secessió però creuen que encara no ha arribat el moment de convocar un referèndum d'aquests tipus.

És, lletra per lletra, l'estratègia que Mas ha proposat en públic, amb l'afegit que sap, a més a més, fins a quin punt el problema de la desafecció que tant tem Montilla ha arrelat al mateix PSC. El 35,2% dels simpatitzants socialistes confessen en l'enquesta la seva cada vegada més gran proximitat al sí en una hipotètica papereta de votació. I el líder de CiU sap, a més, que aquesta estratègia no incomoda entre els seus votants, tot i les reiterades protestes de Josep Antoni Duran Lleida. El 56,5% es declara avui partidari de la independència.

Les pròximes eleccions autonòmiques, per una altra part, poden consolidar un fenomen creixent en les últimes cites amb les urnes. És el vot en blanc, font d'apassionats debats i tertúlies en la jornada posterior a les eleccions i, que segons el baròmetre se situarà com a tercera opció preferida pels catalans. És un vot urbà, de nivell d'estudis alt i, tret dels més grans de 60 anys, que ja no és només jove.

MENYS GRUPS / L'enquesta, finalment, pronostica una reducció del nombre de grups parlamentaris a la Cambra catalana (Ciutadans quedaria fora amb un vot estimat de l'1,2%). Dit d'una altra manera: la teoria de l'atomització de l'arc parlamentari, una hipòtesi que, segons alguns analistes, podria obrir fins a l'infinit l'aritmètica dels pactes postelectorals, sembla que hagi mort. Reagrupament, per exemple, amb l'1,3% del vot estimat, supera en una dècima Ciutadans, però és una inútil victòria que no li donaria entrada a l'hemicicle de la Ciutadella. De la constel·lació d'aspirants a escó (Joan Laporta, UPD...) només el xenòfob Josep Anglada apareix de manera molt testimonial en l'enquesta. Podria obtenir el 0,4% dels vots.