elPeriódico.com

José Montilla està vivint una setmana agitada: ple del Parlament sobre la crisi econòmica, fermesa verbal davant José Luis Rodríguez Zapatero --"li he creat problemes i n'hi crearé més"--, primer ensurt a compte de Pedro Solbes sobre el finançament autonòmic, i a partir d'avui fins diumenge, congrés del PSC, amb cara a cara amb Zapatero en l'acte de clausura. Entre una cosa i l'altra, el president de la Generalitat ha tingut temps de concedir una entrevista a EL PERIÓDICO, que ha estat realitzada entre dimecres i ahir mateix.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 18 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 18 de juliol de 2008 VEURE ARXIU (.PDF)

--El Govern central, per boca del vicepresident Solbes, ha exposat les línies generals de la seva oferta de finançament autonòmic. ¿Quina opinió li mereixen?

--La música no és acceptable. Esperem a conèixer la lletra.

--El seu conseller d'Economia ha titllat l'anunci de decebedor, insuficient i preocupant...

--Sí, és preocupant. Ja els he dit que no és acceptable. I si la lletra no és millor, l'hi direm dimarts al Consell de Política Fiscal i Financera. La negociació seguirà, i no serà fàcil.

--El 9 d'agost, la data que marca l'Estatut per arribar a un acord marc, ja és aquí. ¿Hi ha temps suficient?

--Si hi ha voluntat política, jo crec que sí. Després s'haurà de desenvolupar l'acord, però per dissenyar el nou model hi ha temps suficient... Si es vol.

--¿Quines garanties té avui que hi haurà acord?

--La garantia del meu compromís. Sobre la garantia del Govern espanyol, l'hi hauria de preguntar a ell. Jo treballo perquè el dia 9 hi hagi acord, però només puc comprometre'm pel que represento, el Govern de Catalunya.

--L'Estat condiciona a l'abast de la crisi la millora del sistema i la seva aportació addicional a les arques autonòmiques. ¿És possible un acord sense increment de l'aportació estatal?

--Sense recursos addicionals sobre la taula, és impossible. I qui ha de posar-los és l'Estat. És evident que amb la crisi hi ha menys recursos, però el nou model els ha de proveir. Necessitem més recursos perquè estem atenent més ciutadans i volem mantenir la qualitat dels serveis. No té sentit que els recursos els tinguin uns i els serveis els hagin d'assumir altres sense la dotació necessària. Això acaba generant frustració.

--El Govern ha fet públiques, per fi, les seves balances fiscals, que en gran mesura coincideixen amb les de la Generalitat. Les dues parts coincideixen que aquestes dades no han d'estar sobre la taula de negociació del finançament. Però és lògic pensar que pesaran...

--Ara es confirma que teníem raó. L'Estat reconeix uns fluxos que posen en relleu la solidaritat de Catalunya i el seu dèficit fiscal. Ja ningú, si no és de mala fe, podrà dir que Catalunya és insolidària. El nou model de finançament ha de proveir-nos els recursos necessaris per afrontar les necessitats dels catalans. L'objectiu del finançament no és reduir el dèficit fiscal; la reducció serà la conseqüència del nou sistema.

-- ¿Creu que vostè i el seu partit es juguen la presidència i el Govern de la Generalitat a la carta del finançament?

-- Aquí som molt propensos al tremendisme. El que més em preocupa no és el meu fracàs ni el del PSC, sinó el del país. Se la juga Catalunya, no només el Govern o el president.

--Vostè i el conseller Castells han dit que si l'acord no és bo, no el firmaran. ¿I llavors?

--Treballem perquè hi hagi acord, però no qualsevol acord. Si no és satisfactori, estiguin segurs que no el subscriurem.

--Vostè ha vaticinat que tindrem el millor acord de finançament de la història. Això, en rigor, no significa molt. Amb tres euros més, el nou sistema podria etiquetar-se com a millor que l'actual.

--No acceptarem ni tres, ni 30 ni 300 euros més. S'ha de definir un model més transparent, amb més capacitat normativa, que reformuli el fons de suficiència i l'anivellament de serveis.

--L'estat de desenvolupament de l'Estatut no és per tirar coets. No s'avança en traspassos. ¿S'ho pren seriosament el Govern central?

--Han passat dos anys, amb moltes aturades. El balanç és positiu, però manifestament millorable. El Govern d'Espanya ha de tenir més interès a desplegar i complir l'Estatut.

--¿L'Administració central li dóna a aquest assumpte la importància que realment es mereix?

--L'Administració, no només el Govern, ha de ser conscient que l'Estatut és una llei orgànica, no un capritx català. La seva predisposició és manifestament millorable.

--Avui repassarà la seva gestió al congrés del PSC. ¿Què ha estat el millor i el pitjor?

--El PSC ha tingut un bon resultat en totes les eleccions d'aquest cicle. A les municipals, vam avançar en implantació territorial i vam renovar candidatures. A les generals, vam tenir una marca històrica. I a les catalanes, en un context difícil, avançades, amb un president que no repetia com a candidat, vam tenir un resultat millorable, però que ens va permetre fer el pacte d'Entesa. Per millorar: la implantació territorial i el resultat de les catalanes.

--El conseller Castells reclama que el PSC i el president no es deixin arrossegar fora de la centralitat pels seus aliats al Govern...

--Crec que la reflexió de Castells no anava en aquesta direcció. Comparteixo plenament el que diu el conseller. El Govern de la Generalitat no ha de mirar només a l'electorat del

tripartit. Ha de treballar per al conjunt del país, i per això ha d'actuar des de la centralitat, que és el que està fent. Això no és cap crítica als socis.

--Doncs aquests s'han sentit al.ludits.

--Hi pot haver persones més susceptibles que altres. Jo no tinc cap queixa del comportament dels nostres socis.

--Castells també reclama que es busquin amb més decisió acords amb CiU.

--Aquest no és un missatge únicament de Castells. En el debat de po- lítica general, en el d'investidura i en la meva intervenció de dimecres al Parlament he exposat aquest principi.

--Però Castells hi posa més èmfasi.

--Perquè a ell li toca lidiar amb bona part de les qüestions més delicades de l'Estatut i el finançament, però la recerca d'acords amb CiU en els grans temes la comparteixen les forces que recolzen el Govern.

--Depenent de com sigui el nou finançament, ¿es podria esperar una remodelació del seu Govern o fins i tot un avançament electoral?

--Ara no pretenc fer canvis al Govern. Si m'ho pregunten d'aquí a un temps, doncs no ho sé. És la meva prerrogativa, igual que la de dissoldre el Parlament.

--En l'equador del seu mandat, el tripartit no es consolida. La seva imatge com a president, sí, però CiU recupera terreny. L'últim baròmetre d'EL PERIÓDICO apunta que el tripartit podria perdre la majoria.

--El Govern ha afrontat molts problemes externs a ell, com l'apagada de Barcelona, els problemes de Rodalies o la sequera. En aquest context, i malgrat ell, crec que l'acció de govern és raonablement satisfactòria; millorable, sí, però satisfactòria. Les enquestes em preocupen poc ara per ara. Em preocuparien més en vigílies electorals.

--¿Necessita impuls el seu Govern?

--El Govern té impuls i solidesa. Més escoles, més hospitals, més autovies, més mestres, més mossos, més metges... per aconseguir més cohesió social, més benestar.

--Això, si s'aconsegueix un bon acord de finançament, ¿no?

--No, no. Això ja ho estem fent. ¿Amb quins diners? Amb els que tenim ara. ¿Que són pocs? Sí, però treballem amb el que hi ha. ¿Quan es començarà a veure? Ja s'està veient. Les primeres estacions de metro noves, per la Mercè. No esperarem de braços plegats el finançament au- tonòmic.

--¿La marxa de Pasqual Maragall ha deixat òrfena l'ànima més catalanista del PSC?

--Al PSC no hi ha dues ànimes. Hi ha una ànima que és la suma de moltes. El PSC sempre ha sigut un partit plural, progressista, catalanista d'esquerra, però amb vocació de centralitat i de govern. Però a vegades es confon la cohesió necessària de tot partit de govern amb monolitisme. Aquest últim no és bo ni desitjable.

--Els últims dies, els consellers Castells i Maragall han insistit que el PSC no ha de tenir por de la discre- pància interna. ¿Això significa que la direcció tem el debat?

--Al PSC sempre hi ha hagut debat. Sempre. La gent s'expressa amb total llibertat.

--¿El PSC és avui cosa de tres: Montilla, Iceta i Zaragoza?

--Qui afirma això sap que no és veritat o no coneix el PSC. El PSC és moltíssim més, afortunadament. Igual que abans era molt més que Pasqual Maragall.

--¿Considera que el sector més catalanista del PSC ha estat marcant el terreny de cara al congrés?

--En absolut. Jo no tinc constància de l'existència de cap sector catalanista. De catalanista ho és tot el partit.

--Bé, sense etiquetes: ¿Marquen el terreny Castells i Maragall?

--És normal que davant el congrés es debatin temes d'interès. Seria estrany que no es fes. Això és enriquidor.

--¿Els que posen més accent en la reivindicació que el PSC tingui un grup parlamentari propi al Congrés no són més catalanistes?

--No. No són ni més ni menys catalanistes que els que no ho reivindiquen.

--Ernest Maragall diu que per ser la primera força a Catalunya, s'ha de ser la primera veu a Madrid.

--El PSC té veu i veus pròpies, aquí i a Madrid.

--Maragall encara diu més: que mentre el PSC no tingui un grup parlamentari propi, no serà capaç de guanyar les eleccions catalanes en vots i en escons.

--Bé, és la seva opinió.

--¿No la comparteix?

--No. I s'haurà de veure quanta gent la comparteix.

--Vostè no veu la necessitat que el PSC tingui grup propi...

--Les coses s'han de plantejar quan són possibles. I avui ho impediria el reglament. Al partit també hi ha qui pensa que no fa falta. Jo, el que dic és que el PSC no ha de renunciar a tenir grup. Ara no és possible, així que és inútil plantejar-ho, però no renunciem a reclamar-ho en un futur. Tenir grup o no tenir-ne és solament un instrument per defensar els interessos de Catalunya i els del PSC.

--¿Un grup separat no defensaria millor aquests interessos?

--Pot ser que en un moment determinat, sempre que fos possible, resultés millor. Si aquest moment arriba, el PSC recuperarà el grup.

--¿Zapatero ja li ha perdonat que renovés l'aliança amb ERC?

--No sé què és això de perdonar. No crec que s'hagi de plantejar en aquests termes. Vam tenir punts de vista diferents. Això va ser tot.

--¿Creu que ja ho ha paït?

--Això l'hi haurien de preguntar a ell.

--Però es dóna el cas que l'entrevista la tenim amb vostè. Vostè sap com és la seva relació...

--Hi tinc una relació fluida. La resta, preguntin-l'hi a ell.

--¿Se sent incomprès al PSOE o fins i tot víctima de prejudicis territorials?

--Per part d'alguna gent, potser sí. És normal: el PSOE és plural.

--¿Hi ha el secretari general del PSOE entre aquesta gent?

--¿Incomprès, han dit? ¿I què més?

--Objecte de prejudicis territorials.

--No, objecte de prejudicis, per part del secretari general, no.

--¿Llavors, incomprès sí?

--Tampoc. En alguns temes no hem estat d'acord, però això és normal. Passa a totes les famílies. En tot cas, tenim moltes més coincidències que desacords.

--¿Parlen amb freqüència i de manera fluida? ¿Aborden personalment els punts de fricció dels seus respectius governs, com el finançament, el desenvolupament de l'Estatut, la tercera hora de castellà...?

--És clar. Per exemple, sobre la llengua, ¿que potser algú creu que la defensa que ha fet el congrés del PSOE del model d'immersió lingüística és aliena al PSC? És clar que no. El Govern va fer el decret de la tercera hora quan jo ja no era ministre i encara no era president. Avui, segurament, aquest decret no s'hauria promulgat. Tenim clar quin model educatiu i lingüístic volem i com enfortir-lo, i ho farem amb la llei d'educació.

--El PSC mostra els seus 25 diputats al Congrés per afirmar que el PSOE va guanyar les eleccions gràcies a l'electorat català. Però en la direcció del PSOE se sent amb freqüència una cosa molt diferent: Zapatero no va arribar a la majoria absoluta per culpa de l'Estatut i del tripartit.

--A mi, cap dirigent qualificat del PSOE m'ha fet aquest retret. Suposo que entre els centenars de milers de militants del PSOE n'hi deu haver que opinen així, però això és un altre assumpte.