elPeriódico.com

José Montilla defineix aquests dies de vacances en lloc desconegut el seu pla B. La primera crisi del seu Govern no només ha dinamitat la imatge d'unitat del tripartit i ha proporcionat oxigen a CiU. També ha induït el president a replantejar-se la conveniència de mantenir el mutisme sobre com hauria de reaccionar el Govern català a una hipotètica sentència del Tribunal Constitucional contrària a l'Estatut.
El pla B al qual Montilla està donant cos aquests dies, segons fonts socialistes, parteix de la premissa que el pols independentista entre Esquerra i CiU que va donar peu a la crisi ha deixat clar que aquestes dues formacions, una des del Govern i l'altra des de l'oposició, comparteixen el seu propi pla B: reclamar un referèndum d'autodeterminació sobre la independència de Catalunya.

SILENCI DIFÍCIL
Després d'aquesta constatació, reflectida en les propostes de resolució dels dos partits en l'últim ple del Parlament, alguns col.laboradors de Montilla opinen que el president de la Generalitat difícilment podrà mantenir el seu actual silenci durant els llargs mesos, potser algun any, que el Constitucional tardi a decidir sobre el recurs del PP contra la Carta catalana.
Tant si Montilla decideix començar a mostrar ja els perfils del seu pla B com si opta pel contrari, aquest pla alternatiu passaria, segons les fonts citades, per acatar la sentència judicial i acte seguit comprometre's amb el poble de Catalunya a arribar per altres vies, sempre legals, a les cotes d'autogovern previstes per l'Estatut.

ACTUACIONS PARAL.LELES
Aquest compromís es concretaria en tres línies d'actuació paral.leles. Si les columnes de l'Estatut són la definició nacional de Catalunya, el finançament i les noves competències, aquestes actuacions serien les següents.
Primera, proposar una reforma de la Constitució per incloure a la Carta Magna el reconeixement de la realitat nacional catalana. Segona, negociar amb el Govern central un finançament com el derivat de l'Estatut. I tercera, demanar a l'Executiu la modificació de les lleis necessàries per aconseguir el traspàs de les competències previstes a la Carta catalana.
Al president de la Generalitat no se li amaguen els obstacles i dificultats d'aquestes vies alternatives. Ni tampoc que, per avançar en aquesta línia, hauria de fer valer amb contundència la força dels 21 diputats socialistes catalans al Congrés. I això suposaria, molt probablement, l'inici d'una etapa inèdita en les relacions entre el PSC i el PSOE.

DESQUALIFICACIONS
En el tauler polític català, el pla B de Montilla podria recolzar-se llavors sobre un discurs que presentés el PSC com l'única força central que propugna a Catalunya la construcció d'un projecte comú amb Espanya; una Espanya plural, oberta, progressista.
Aquest discurs faria èmfasi en el fet que tant CiU (des de la seva recent i primera al.lusió parlamentària a la independència) com el PP (entestat en el rebuig frontal de les aspiracions autonomistes catalanes) estan desqualificats per compartir aquesta etiqueta.