La tramitació de l¿Estatut ha entrat aquesta setmana a la recta final amb la constitució de la comissió mixta Congrés-Parlament. Com a ponent estatutari i negociador directe de l¿acord amb José Luis Rodríguez Zapatero, el líder de CiU, Artur Mas, analitza el pacte estatutari i les seves conseqüències.

Ni nació en l¿articulat ni tampoc el model de finançament aprovat al Parlament el 30 de setembre. ¿Com justifica el seu pacte amb el PSOE?
Vam defensar i defensarem el text que va aprovar el Parlament, però tothom sabia que el resultat de jugar al tot o res era res. Hem jugat a fons, però sabíem que havíem de cedir al final per arribar a l¿acord. El PSOE també ha cedit. En la definició de Catalunya i en finançament fem passos endavant significatius, en la línia que volíem. Ha sortit una proposta equilibrada, bona per a Catalunya i assumible per al PSOE i per a Espanya.

¿Quina nota posa al resultat?
Tindrem un Estatut millor que el del 1979; no hi ha autogol; no queden hipoteques inassumibles, perquè el que falta per aconseguir no exigeix modificació de l¿Estatut i si no l¿aconseguíem ara, ¿quants anys hauríem trigat per poder-ne fer el plantejament? Al pacte amb el PSOE li dono un notable just. Ha sortit entre un 65% i un 70% de l¿Estatut del 30 de setembre. Dir que no hauria sigut una punyalada a Catalunya.

Les presses per tancar el pacte ¿no han anat en detriment del contingut?
El procés negociador s¿estava podrint a marxes forçades. El PSOE es debilitava dia rere dia i, per això mateix, es tancava amb un partit encara amb capacitat de resistir o el pacte hauria sigut clarament inferior o impossible. I la veritat, passar-se un parell d¿anys parlant de l¿Estatut per acabar no tenint res era gairebé un problema de consciència i de país.

¿No és, també, que CiU, per ànsies de protagonisme, es volia anotar el punt de tancar l¿acord amb Zapatero?
El PSOE va identificar CiU com l¿únic partit possible per tancar l¿acord. No ho vam pas triar nosaltres. Això és el que algunes persones del tripartit a hores d¿ara encara no han entès. El PSOE donava prioritat a CiU per la seva trajectòria, pel seu segell de qualitat, perquè som un partit serè, que ha contribuït a l¿estabilitat espanyola durant més d¿un quart de segle ¿altres no poden dir el mateix¿ i perquè els errors comesos pel tripartit feien impossible tancar l¿acord amb ells. Un pacte Zapatero- tripartit enfonsava el president del Govern a Espanya.

CiU, conscient d¿aquest paper, ¿no hauria pogut collar més el PSOE?
Ja ho hem fet. Hem arribat fins al límit que podíem arribar. Però si algú diu que es pot fer millor, que ho faci. ¿Què impedeix al tripartit, i especialment a ERC, millorar aquest acord sent com són aliats permanents del PSOE? Que els límits no els ha posat CiU, sinó el PSOE. Si ningú millora en nació i finançament, demano que tinguin la decència política de reconèixer que CiU ha fet una bona feina.

De totes maneres a CiU ja li deu anar bé que no s¿hagi assumit la integritat de l¿Estatut perquè així li queda marge reivindicatiu per a anys, que és la raó de ser d¿un partit nacionalista.
No nego que si l¿Estatut hagués sortit íntegre el paper de CiU hauria hagut de canviar. Però canviar no significa deixar d¿existir. Arribarà el dia en què els partits nacionalistes no tindran raó de ser si tenim èxit en el procés de Catalunya, que no necessàriament és la independència. Si el PSOE ens hagués dit que assumia el 100%, molt millor. Però Espanya és la que és i no està prou madura per aprovar de cop l¿Estatut del 30 de setembre. I no hi ha cap partit espanyol, per voluntat que hi posi, que tingui el coratge d¿assumir-lo de cop.

¿Considera que podrà convèncer les bases de CiU de la bondat del pacte?
Com a català, catalanista i convergent, tinc la consciència absolutament tranquil.la. Al president Macià també el van titllar de traïdor quan el 1932 va tornar de Madrid amb l¿Estatut. I tots els catalans i catalanistes, siguin del partit que siguin, que han fet pactes a Madrid han sigut criticats per una minoria, però aquesta minoria mai ha aconseguit millorar els pactes.

CiU diu que no tolerarà que arribi el referèndum amb un Govern desunit, ¿amb quins mecanismes pensa impedir-ho?
D¿entrada, la denúncia i l¿advertència. La responsabilitat que la Generalitat estigui unida en l¿Estatut i en el referèndum és únicament i exclusivament del president Maragall i del PSC. O és que al final també serà culpa de CiU... No fotem.

¿Està disposat a reconèixer algun mèrit a Maragall?
Li reconec un mèrit, i principal: va arrossegar el seu partit cap a l¿Estatut. Però aquest mèrit tant el té ell dins del PSC com el tinc jo dins de CiU. Reconegut aquest mèrit, el meu judici sobre el president podria ser molt dur, però me l¿estalvio perquè
no vull alimentar la controvèrsia en un moment que hem d¿anar units.

El Govern deu estar desunit, però la seva relació amb Duran tampoc és precisament una bassa d¿oli. ¿Entén la reacció i l¿enrabiada de Duran?
Humanament, entenc totes les reaccions. Però políticament vull dir que el que vaig fer a la Moncloa no qüestionava el que Duran volia. Perquè suposo que tothom està d¿acord que el que és important són els continguts. Que en una negociació tan intensa i tan dura com aquesta en algun moment el tema de les formes pot no agradar a algú, ho puc entendre, però el contingut supera les formes.

¿Vostè creu que ha estat deslleial amb Duran tal com ha denunciat Unió?
No, en absolut. Hi ha coses que només es poden fer d¿una manera si vols que surtin rodones.

¿Tindrà conseqüències aquest episodi entre els dos socis?
Doncs, sincerament, crec que no. Tots dos som prou madurs com a persones i com a polítics per entendre que l¿objectiu de CiU està perfectament aconseguit. Que ningú s¿equivoqui, tots dos remem en la mateixa direcció.

Un no d¿ERC a l¿Estatut ¿complica escenaris de futures aliances?
Qui trenca la unitat del catalanisme és ERC l¿any 2003 i, a més a més, en presumeix. I, ara, amb la seva reacció histèrica i desproporcionada està tancant portes. Si diu que no a l¿Estatut, queda aïllada políticament. Perquè n¿hi ha dos que diuen que no ¿ERC i PP¿ i tres que diuen que sí. ¿On pivotarà el futur de Catalunya? ¿En aquells que diuen que no o en aquells que diuen que sí? Per cert, entre el PSC, CiU i ICV tenim més de dos terços al Parlament.

Llavors, a CiU només li queda el PSC, perquè ICV deixa ben clar que no pensa estar en un Govern amb vostès.
Ni nosaltres amb ells. És un amor recíproc. A més, aspirem a poder governar sols i per a això no fa falta majoria absoluta. Pujol, amb 56 diputats, va governar sol.

Per cert, parlant d¿aliances de Govern, ¿quan hi haurà ministres de CiU?
En aquesta legislatura mai. CiU no es nega a participar en un futur Govern espanyol si es donen tres condicions: aprovació de l¿Estatut, que CiU governi a Catalunya i que hi hagi acord en el programa de Govern.

S¿entén que únicament amb el PSOE.
Òbviament. Amb el PP, mentre segueixi sent enemic de Catalunya, a pa i aigua.

Sempre que ha recolzat el Govern central, a CiU li ha sortit car a les urnes.
Si, ja ho sabem, però no estem en política per ocupar una cadira, sinó per assumir riscos. El risc de pactar l¿Estatut amb Zapatero CiU l¿ha assumit estant a l¿oposició. És un senyal inequívoc que no estem en política per passar l¿estona, sinó per assumir responsabilitats i decisions.

¿Coneixia l¿existència de les 33 enquestes de l¿època de CiU que s¿han trobat ara a Presidència, realitzades entre els anys 1998 i 2003, i que han aixecat una certa polèmica?
Tinc coneixement d¿algunes que es van fer públiques. Recordo la que es va fer després de la moció de censura presentada per Maragall. Però prova que no s¿amagava res és que s¿han trobat a l¿arxiu de la Generalitat. Si s¿hagués volgut amagar alguna cosa, no haurien estat allà.

Ningú en dóna raó, però algú les devia encarregar...
¿Quin pecat és encarregar estudis per part d¿un Govern? A més a més, durant molt temps no era obligatori entregar-los al Parlament i, si en algun moment no es va fer, ja es van assumir responsabilitats amb les dimissions que hi va haver la passada legislatura. Però hi ha una cosa molt simptomàtica. ¿Per què surt ara una cosa que és de l¿any 1998? Doncs perquè Trias està guanyant posicions a l¿Ajuntament, i CiU, a la Generalitat.

¿Justifica que un Govern, amb fons públics, faci estudis en què es pregunti sobre diferents fórmules de coalició?
Un Govern ha de saber on està dintre del seu país, i els estudis sociològics ajuden a saber-ho. Ho fan tots els governs, però quan ho fa un de CiU és pecat i quan ho fan altres, que ho fan, no. ¿Quantes vegades CiU va executar les conseqüències d¿aquests estudis? ¿Vam trencar la coalició amb UDC? Les conseqüències dels estudis són zero.

¿Ningú entonarà un mea culpa?
En absolut. Les responsabilitats les assumim amb les dimissions de la passada legislatura. Però és que no hi ha res a amagar, ¡però si estaven classificats a l¿arxiu de la Generalitat! Nosaltres no tenim cap problema; qui té el problema és el tripartit. Ni amb totes les enquestes del món podrà tapar les seves vergonyes.