Dimecres passat la classe política va fer un pas més en el seu descrèdit. Rajoy va explicar a mitges les enèsimes retallades del Govern (la resta es van haver de buscar al BOE). Unes retallades que envien molts ciutadans a l'«escorxador». La resposta de la majoria de diputats del PP va ser aplaudir amb entusiasme. ¿Submissió, cinisme, deliri, passotisme, conya, alegria? Segurament una mica de tot. Va fer la sensació que sentien autèntic plaer sacrificant els ciutadans a qui tanta felicitat els van prometre en campanya. Que el Govern comunica de pena és un fet evident. Bàsicament perquè oculta i menteix amb premeditació, traïdoria i lletra menuda. Amb les mesures adoptades s'hi pot estar d'acord o no. El que resulta impresentable és que diputats, que en cap cas passaran penúries amb les retallades, es posin a aplaudir la pujada de l'IVA, l'IRPF.

Andrea Fabra i els aplaudiments populars al Congrés. YOUTUBE

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 8 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 17 de juliol de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Se'n riuen a la cara dels ciutadans. I es queden tan amples. I la fractura entre ciutadans i política augmenta sense parar. ¿El pitjor? Que als polítics no els importa gens el seu descrèdit. Estan en el seu món de llum i de color mentre que el poble ja viu en blanc i negre. La diputada del PP Andrea Fabra, a més, va deixar anar un «¡que es fotin!» Després va dir que les seves paraules no eren correctes, però que no pensava dimitir. Era poc transcendent el que pensés, perquè Rajoy l'hauria d'haver cessat immediatament. Però a penes ha rebut crítiques. Els primers que han de censurar els aplaudiments i els insults són els primers a validar-los. No hi ha autocrítica, ni disculpes, ni sancions exemplars contra les sortides de to. Mal camí per recuperar la confiança. La situació cada dia és més tensa i els que haurien de posar sentit comú per asserenar els ànims són els que més gasolina tiren al foc. Després seran els primers a criminalitzar els que protestin. O no entenen res o, una cosa molt pitjor, estan disposats a deixar que es cremi tot.