El Periódico

Català de l'Any 2016

ÚLTIMA HORA La Policia Nacional registra el domicili de l'expresident Jordi Pujol

L'entrevista amb Xavier Gómez-Batiste, Metge

ÀNGELS GALLARDO

Xavier Gómez-Batiste: "Amagar el patiment causa més patiment"

Va iniciar les unitats que ajuden a estar en pau al final de la vida. Exerceix, en nom de l’OMS, a l’Institut Català d’Oncologia i dirigeix el programa de dol de La Caixa.

Dimarts, 7 d'abril del 2009

--Els pacients que arriben davant seu saben que aviat moriran.

--Sí. Al principi els faig por, però aquesta por els dura una hora. La seva postura és ambivalent: ningú vol venir a aquestes unitats, però tothom està molt content que hi hagi algú que s'ocupi de com transcorreran els últims dies, setmanes o mesos de la seva vida.

--¿Què els ofereixen, vostès?

--Aquí tot està orientat a fer que la mort --que, com va dir Miquel Martí i Pol, és "un assumpte personal"--, succeeixi en coherència amb els valors de cadascú. Però, perquè es puguin ocupar dels aspectes espirituals o transcendents, abans hem de tractar la seva malaltia i reduir el dolor i l'ansietat que els provoca.

--¿Aquests valors transcendents no es tracten si la mort no s'acosta?

--La majoria no ho fa. Fins i tot quan estan molt greus, no sempre són capaços de posar sobre la taula el tema de si la seva vida ha tingut sentit o cap on van. Com va dir el poeta Francesco Petrarca, "un bel morir tutta una vita onora", una bona mort honra la vida. Et mors com has viscut. Si sempre has amagat una part del que passa a la teva vida o no has tingut unes relacions sanes i pacífiques, quan moris reflectiràs el mateix.

--Hi ha cultures que cuiden la mort.

--Sí, però la nostra no. A les unitats de cures pal.liatives intentem posar les condicions perquè cadascú abordi el tema si vol, però no sempre passa. I s'ha de respectar. El meu objectiu és que el malalt pugui morir en pau, però no sóc el responsable de la seva pau.

--¿La sanitat intenta suplir, al morir, el que abans feia la religió?

--Passar bé aquesta etapa no depèn de si s'és religiós o no. L'espiritualitat no sorgeix de la religió, sinó dels valors de cadascú. La religió catòlica, de fet, és la tradició que menys en compte té la mort. Ho va deixar de fer fa un segle i, des d'aleshores, vivim en un gran deliri de prepotència, ocultant el deteriorament hu- mà. Els musulmans han integrat la mort més que els catòlics. I els budistes la tenen totalment present durant la vida.

--¿Prepotència?

--La medicina ha cregut que ho curaria tot i que seríem olímpics, gairebé immortals, però això no és veritat. Hem amagat el patiment i això ha causat més patiment. L'únic objectiu de la sanitat ha sigut curar, però la humanitat segueix sent mortal al 100%, encara que ho intenti amagar. Jo pretenc alleujar.

--¿Creu que la mort s'amaga?

--Sí, és clar. Els nens no van als enterraments. A la nostra cultura, la mort s'amaga com si fóssim éssers omnipotents, i també s'amaguen tots els mecanismes de suport i els rituals que abans ens ajudaven a superar una mort. Per exemple, el dol i la seva expressió formal, el negre.

--¿Quina funció tenia?

--Era un mecanisme de consol col.lectiu: quan algú vestia de negre o portava una corbata negra, tothom li preguntava què li havia passat: ell s'explicava i l'altre li donava el condol. Portar dol pels morts era un sistema de suport social incomparable, i seria bo recuperar-lo. Ja hi ha projectes per promoure'l. O vestint de negre o portant un pin que s'identificarà amb la idea de l'absència.

--¿Els malalts que atén volen saber com estan de greus?

--No, no. Hi ha qui no vol saber res de la seva pròpia mort. Nosaltres comuniquem, no informem. La informació és unidireccional: jo li dic a vostè si té càncer, com feia abans la medicina paternalista. Jo no li diré a ningú que té càncer fins a saber si vol tenir aquesta informació, si la pot pair i si té suport emocional.

--¿El seu objectiu és allargar-los la vida?

--No. Nosaltres rebem els malalts sis mesos abans de morir (això es calcula amb els paràmetres del pronòstic). El meu propòsit no és allargar ni escurçar aquest termini, sinó reduir el patiment i procurar que tinguin una bona experiència en una situació d'enorme vulnerabilitat.

--Reduir el dolor amb fàrmacs que adormen o sentir dolor però no perdre consciència. ¿Què trien?

--El nivell més elevat d'una bona mort és la que transcorre en pau i sense perdre la consciència. És el màxim, però la majoria demana disminuir el dolor encara que això impliqui que els disminuirà la consciència. El que no volen és patir, i això s'acostuma a identificar amb no sentir dolor. Alguns malalts, no obstant, no volen passar adormits el poc temps que els queda de vida. Fa poc, un senyor es va queixar: "Em queden cinc dies de vida i ahir vaig dormir 24 hores, un 20% del meu temps. No me'l tornin a escamotejar així", ens va dir.

--¿Què és la mort?

--¡Ah! ¡Una part de la vida! Res més. És una cosa totalment natural. Morim perquè vivim i vivim perquè morim. La mort és una malaltia de transmissió sexual, que es diu vida. És broma.

Barça y Madrid afrontan una jornada de máxima presión con el liderato en juego