elPeriódico.cat

Emma Riverola Escriptora

«Vaig aquests dies amb el dos cavalls a l'Hospitalet a recollir el meu nét, que està de vacances», explicava ahir Jaume Benach, un conductor de 75 anys que il·lustrava un reportatge sobre la gent gran al volant. Un exemple d'una gran part de la població considerada no activa, però que continua en ple moviment. Segons la previsió de l'oficina estadística comunitària Eurostat, els més grans de 65 anys suposaran el 30% de la població el 2060 (actualment representen el 17,4%). Més d'un 12%, més grans de 80 anys. Amb aquesta esperança de vida, el repartiment de rols, feina i temps sembla cada vegada més anacrònic i allunyat de la realitat social.

Més informació

• Arròs Pairolí

• Tags: Opinió

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 6 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 07 de juliol de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

Durant un període que oscil·la entre 20 i 30 anys, vivim asfixiats. La feina ens roba les hores més plenes de la nostra vida. La hipoteca, l'educació dels fills i la consolidació laboral s'amunteguen en unes dècades en què ens veiem forçats a convertir-nos en èpics i exhaustos malabaristes. En canvi, a partir de la jubilació, es presenten lustres gairebé sense obligacions, cada vegada en més bones condicions de salut, però amb escasses fonts d'ingressos per disfrutar de tant de temps d'oci. Sovint, l'avorriment i la melancolia s'instal·len en la gent gran. De les mil revolucions es passa de cop al punt mort. És fantàstic viure més anys. Ara el que falta és organitzar-se per viure millor en cada etapa de la vida.