El Periódico

Miguel Lorente

Professor Titular de Medicina Legal de la Universitat de Granada i analista d'Agenda Pública.

Violència de gènere i impunitat

@Miguel_Lorente

Només el 4,8% dels maltractadors acaba sent condemnat per la violència que exerceixen sobre les parelles o exparelles

Més articles de l'autor

Opinió

Susana Gisbert

Susana Gisbert

Fiscal de Violència de Gènere de València

¿Maltractar és delinquir?

entretots

Publica una carta del lector

Que el miedo no te frene

Joan PalacínCaldes de Montbui

Una vorera vergonyosament estreta

Josep ViverBarcelona

Participa

Dimarts, 7 de març del 2017 - 18:58 CET

Només el 4,8% de tots els homes que maltracten són condemnats per la violència que exerceixen sobre les seves parelles o exparelles, això és impunitat. Ara com ara, qualsevol maltractador té la sensació que no li passarà res per maltractar, i són dos els factors que influeixen en aquesta percepció. En primer lloc, perquè juntament amb la idea de 'normalitat' que envolta la violència de gènere, el maltractador segueix una estratègia d'aïllament i culpabilització de la víctima que s'uneix a les conseqüències emocionals que ocasiona la mateixa violència, i tot plegat dificulta que la dona prengui consciència del que li passa i denunciï la situació. I en segon lloc, perquè quan s'aconsegueixen superar tots aquests obstacles i es denuncia, el percentatge de condemnes és el 22,3% (129.193 de denúncies interposades enfront de 28.870 sentències condemnatòries segons dades de l'Observatori del CGPJ per a l'any 2015).

Però com que no tota la violència de gènere que es produeix és denunciada, per conèixer la situació general hem d'anar a la referència global dels casos que es produeixen a la societat, amb independència que es denunciïn o no. Per fer-ho agafem les dades de la macroenquesta del CIS (2015), que indiquen que els casos reals de violència de gènere són prop de 600.000, i per tant si posem en relació el nombre de condemnes, aquestes 28.870, amb tots els casos, el resultat és clar: només el 4,8% dels maltractadors acaben sent condemnats, o per dir-ho d'una altra manera, el 95,2% no pateixen cap conseqüència per la violència que exerceixen sobre les seves parelles o exparelles.

ENTÈS COM NORMAL

Aquesta situació té nom: impunitat. I així ho perceben els mateixos agressors, com em va explicar una supervivent que vaig conèixer en una reunió temps després que sortís de la violència. Després de molts anys de violència i d'haver-ho intentat tot, li va dir al seu marit que no aguantava més i que el pensava denunciar. La resposta d'ell va ser un somriure per acompanyar les seves paraules. “Fes-ho, no em passarà res”. Ella, desesperada per la situació, li va respondre: “Potser no et passarà res, però almenys tothom sabrà que ets un maltractador”. I llavores ell se'n va riure i li va deixar anar: “No et confonguis, és pitjor ser una dona maltractada que ser un maltractador”.

Així veuen ells la situació de la violència que exerceixen, perquè així és en la majoria d'ocasions. La mateixa societat que fa que les dones entenguin la violència com una cosa normal dins de les relacions de parella, fins al punt que el 78,5% no denuncia, entre altres raons perquè la violència que pateixen “no és prou greu”, tal com afirmen el 44% d'aquestes dones (CIS, 2015), és la que després fa que la resposta institucional davant dels fets denunciats es tradueixi en un 77,7% d'absolucions. Les raons d'aquesta falta de resposta tenen molt a veure amb la forma d'abordar la investigació per aclarir els fets.