El Periódico

Estudi sobre els últims 75 anys

Josep Fontana

Josep Fontana

Historiador 

Una nova història econòmica

Jordi Maluquer defineix l'etapa de 1996 al 2007, prèvia a la gran depressió, com l'Espanya hipotecada

Dimarts, 16 de setembre del 2014

Jordi Maluquer de Motes acaba de publicar un llibre titulat La economía española en perspectiva histórica, editat per Pasado & Presente, que ofereix una visió innovadora de la història econòmica de l'Espanya contemporània, basada en un enfocament diferent del convencional, «en la mesura en què concedeix una gran importància a la història política i social». Encara que arrenca de finals del segle XVIII, la part substancial del llibre és la que abraça de 1939 al 2014. Són setanta-cinc anys la trajectòria dels quals es pot agrupar en tres grans etapes. La inicial, des de 1939 fins a 1960, és la del primer franquisme, amb la seva seqüela de repressió, autarquia i fam, i la rectificació posterior, que va venir a deixar les coses com al començament: el Producte Interior Brut (PIB) per habitant de 1929 no es va recuperar fins després de 1955, amb 20 anys de retard.

La segona etapa, que comprèn els 25 anys que van de 1960 a 1985, vindria a ser la de la plena recuperació del que podríem anomenar l'evolució normal de l'economia espanyola, si no hagués patit els traumes de la guerra i del franquisme. Una etapa que va començar amb una fase de ràpid creixement econòmic, els anys «60 daurats», que no només es van caracteritzar per un augment de la producció i del consum, sinó per transformacions considerables, tant al camp com en la indústria, i pel paper exercit pels recursos aportats per l'emigració exterior, el turisme i la inversió estrangera directa.

Aquesta ràpida fase de creixement, que aprofitava la cresta de l'onada dels «trenta anys gloriosos» de l'economia europea, va anar seguida, tant a Europa com en una Espanya cada vegada més lligada a la seva sort, pels efectes de la crisi del petroli. Els ajustos necessaris es van fer aquí a costa de la liquidació de l'aparell polític i institucional de la dictadura i de l'establiment d'unes noves bases de relacions socials de les quals els pactes de la Moncloa serveixen com a referència. Sense que fos possible evitar la gravetat d'una crisi, la de 1973 a 1985, que va tenir entre nosaltres trets especials, pel fet que la posada en marxa de l'Estat de benestar es produís, a diferència del que va passar a Europa, en moments de retrocés econòmic, amb les consegüents conseqüències d'augment del dèficit i de l'endeutament.

La tercera etapa, de 1986 al 2007, arrenca de la integració a la Unió Europea. Si hi sumem els anys del 2007 al 2014, tenim una altra vegada un període caracteritzat per dos ritmes diferents en l'evolució de les xifres del PIB per habitant, amb un creixement de 1986 a 2002, i un estancament la dècada posterior. Però aquí les coses són més complexes, i aquestes xifres no ens diuen gaire per si soles, sinó que resulta necessari examinar la complexitat de l'acomodació de l'economia espanyola a les exigències de la integració, que obligava a emprendre reformes que es van fer de manera superficial, però que van aconseguir que hi hagués anys de superàvit en la despesa de les administracions i que el deute arribés el 2007 a les seves xifres més satisfactòries.

¿Com es pot explicar, llavors, el desastre que es va desencadenar a partir d'aquell any? Maluquer fa una anàlisi minuciosa de l'evolució interna de l'economia i de la política econòmica, que el porta a qualificar els anys que van de 1996 al 2007 com l'època de «l'Espanya hipotecada». Unes hipoteques que li permeten explicar el quadro final de la gran depressió del 2007 al 2014, quan tot el que semblava haver-se guanyat es perd. Només s'ha de veure com el deute públic -les seves xifres en termes del PIB s'havien reduït gairebé a la meitat de 1996 a 2007- es disparen en sis anys fins a arribar a molt a prop del cent per cent, o com l'atur augmenta, però no en la forma temporal pròpia d'altres crisis, sinó que pren caràcters crònics, que mostren que estem davant d'una fallida del model de creixement.

Explicar un panorama tan complex com el de la gran recessió iniciada el 2007 i la seva continuïtat en termes del que Larry Summers ha definit com «un període d'estancament secular» requereix adoptar un enfocament global. Però el conjunt de les anàlisis que ofereix Maluquer en els tres últims capítols d'aquest esplèndid llibre és absolutament necessari per a aquells que aspirin a armar una interpretació coherent del que va passar a Espanya, i molt en especial del fracàs d'un creixement que va portar que de 1979 al 2007 s'arribés gairebé a doblar el PIB per habitant.

Encara que només fos per aquests capítols, hi hauria motius més que suficients per recomanar un llibre que té la virtut d'obligar-nos a reflexionar al voltant d'unes realitats profundes que tenen poc a veure amb la propaganda simplista que difonen habitualment els nostres polítics.

Historiador.

Marco Verratti ha enviado un mensaje claro al Barcelona, después de haber reafirmado su deseo de dejar el PSG