El Periódico

Odón Elorza

Odón Elorza

Diputat socialista per Guipúscoa

Una llei de claredat per a la consulta

Les Corts haurien d'aprovar una norma que permetés a Catalunya expressar-se amb plenes garanties

Dilluns, 1 de setembre del 2014

Els federalistes sí que podem fer realitat una via de consulta legal per a Catalunya que sigui respectuosa amb l'Estat de dret si el seu desenvolupament, amb garanties, s'ajusta a una llei de claredat aprovada per les Corts. Mitjançant aquesta llei, necessària per possibilitar consultes sobre una eventual secessió, es respectaria també el principi democràtic a l'oferir vies perquè una voluntat concreta s'expressés d'acord amb unes regles i garanties clares.

Aquesta llei tindria la virtut

-i oportunitat- de separar el debat urgent -ajornat i bloquejat- de la reforma constitucional d'aquesta altra iniciativa que hauria de garantir aquell principi democràtic. Catalunya no pot esperar més. I Espanya no l'hi pot permetre. Per tant, és una exigència de tots els demòcrates.

La llei de claredat establiria que, després d'un pronunciament de majoria reforçada del Parlament de Catalunya, el Parlament espanyol estaria obligat a recollir aquesta petició i demanaria al Govern català la convocatòria d'una consulta per comprovar la voluntat dels catalans sobre una eventual independència respecte d'Espanya. Aclarim que del resultat de la consulta no se'n derivaria, en el seu cas, la secessió automàtica o unilateral, com succeeix en tots aquests processos. La hipotètica secessió és, també, part de la negociació.

Es tracta d'una via similar a la que s'aplica en els casos del Quebec (Canadà) i Escòcia (Regne Unit) i que ha estat aplaudida per CiU i el PNB, entre altres forces polítiques. En el nostre cas, les Corts aprovarien una llei de claredat que contemplés les condicions exigibles en una consulta. Ens referim al contingut clar de la pregunta, la participació mínima exigible, les majories qualificades requerides de suport i la posterior obertura d'un procés de negociació -de bona fe- entre l'Estat i Catalunya per fixar una separació en termes raonables per a les parts. En aquest supòsit, la necessària reforma de la Constitució s'hauria de sotmetre a referèndum a tot l'Estat.

És veritat que no existeix una sortida perfecta per a totes les parts, ni en el cas de Catalunya ni en cap altre de semblant. És cert que es necessita temps per consensuar aquesta via, no exempta de dificultats però que alleujaria tensions i suposaria comptar amb unes regles clares per tractar un allunyament que no desapareixerà. Les bases jurídiques i els principis contemplats en la llei de claredat del Canadà són de gran calat democràtic i han servit per encarrilar les reclamacions independentistes i de molts demòcrates al Quebec i perquè David Cameron construís la sortida negociada de la consulta del 18 de setembre a Escòcia. Per tant, cal preguntar-se: ¿per què si és útil al Canadà (2000) i a la Gran Bretanya (2013) no ho pot ser a Espanya?

No hem encertat en la resposta al desafiament democràtic que es planteja a Catalunya i Euskadi, ni hem sabut fer pedagogia política d'una alternativa federal elàstica, flexible i democràtica. I reconeixent que la pretensió d'independència és legítima sense violència i que no es pot retenir ningú per la força, els federalistes hem d'oferir una via democràtica per fer-la possible; des de la convocatòria de la consulta fins al final del procés negociador. Aquesta proposta no pot ser titllada per ningú d'il·legal, autodeterminista o allunyada de la pretensió dels catalanistes que demanen una consulta però que no són independentistes.

La via d'una consulta clara i amb garanties ha de formar part d'una proposta global d'abast estratègic que resolgui l'encaix de Catalunya i Espanya. Així, la llei de consultes espanyola precediria una reforma de la Constitució en la direcció federal. Amb ella els federalistes busquem més cohesió de la ciutadania i entre els pobles de l'Estat reforçant els valors de lleialtat, cooperació, coordinació, solidaritat i transparència en la relació entre els diferents territoris federats. A més a més, la nova Constitució haurà d'incorporar el reconeixement de la realitat plurinacional d'Espanya i el respecte a les diferents identitats compartides, cultures i llengües per enfortir la convivència en aquest país. Pensar en federal ens porta a construir una nova cultura federal que ha d'aprofundir en el discurs d'una Espanya plurinacional davant la idea caduca d'un nacionalisme espanyol.

NOMÉS des de la política podrem superar tant el maximalisme de sectors sobiranistes com l'immobilisme d'una dreta rància, i perfeccionar a més a més ofertes federals ben intencionades però encara sense força ni motivació. No és el moment de jugar a buscar responsabilitats, que estan molt repartides, sinó de promoure una sortida audaç i possible amb total encaix a un Estat de dret. Hem d'intentar pactar aquesta via de claredat democràtica perquè hi guanyaríem tots. Diputat socialista per Guipúscoa.

Firma també l'article Laia Bonet,

professora de Dret Administratiu

i Dret de la Comunicació.

El Barcelona hará oficial su decisión de ejecutar la opción de compra de Gerard Deulofeu