Josep Maria Espinàs Periodista i escriptor

He acudit a la sessió de febrer de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. En teoria, m'hi hauria de sentir una mica incòmode, no pas perquè els acadèmics que em van admetre entre ells fa pocs anys no siguin acollidors, sinó perquè no pertanyo al món dels estudiosos. Però resulta que m'hi trobo molt bé. Escolto amb molta atenció el que expliquen els historiadors i investigadors experts en les matèries més diverses.

Més informació

• Tags: Opinió, Josep Maria Espinas

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 10 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 18 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Situat discretament entre una quinzena d'estudiosos que seuen al voltant d'una gran taula allargada, escolto i callo. Els meus amables col·legues m'eviten un complex d'inferioritat. Perquè d'història no en sé res, mentre que ells coneixen tots els fets, els noms, les obres i la vida d'uns personatges que, sovint, són per a mi desconeguts.

L'Acadèmia, gairebé tricentenària, va ser fundada en temps difícils per estimular el coneixement del passat català i afavorir que aquests coneixements fossin transmesos a estudiosos de noves generacions. La institució acadèmica s'ha mantingut fidel als seus principis d'investigació, però últimament ha volgut incorporar-hi alguns escriptors. Que em proposessin formar-ne part és, sens dubte, un dels honors més importants i més inesperats que se m'han concedit. Perquè jo no puc fer cap aportació als temes que es debaten, no sóc un erudit en cap matèria i la meva ignorància de la història és lamentable.

Seria raonable, doncs, pensar que la meva falta de preparació en els camps en els quals treballa l'Acadèmia m'hauria de fer sentir incòmode. Però el fet és que m'ho passo molt bé entre la quinzena de cultes acadèmics, de tracte tan cordial, i que segueixo atentament els temes que es plantegen a cada sessió.

I més d'una vegada, quan exposen els seus estudis sobre personatges del passat, tot i saber que la seva informació és rigorosa, penso que m'estan explicant una novel·la. ¡Quina gent ha existit! ¡Quines coses han fet! Sí, m'apassiona escoltar quan els acadèmics, amb un llenguatge fàcil, i a vegades amb un toc d'ironia, dibuixen alguns aspectes de figures històriques.

Jo no puc fer altra cosa que simplificar el que escolto, i em quedo amb el caràcter d'un avantpassat, amb les aventures d'un altre. Les figures se'm presenten amb la suggestió d'una anècdota. I gràcies als investigadors acadèmics estic descobrint que en la història hi ha singulars personatges de novel·la.