Segurament, com ha escrit la premsa alemanya, el lloc de president de la República Federal li anava massa gran a l'ara dimitit Christian Wulff, però l'obstinació d'Angela Merkel a portar-lo fins al càrrec de cap de l'Estat demostra una falta de criteri manifesta, de manera especial quan és el segon president obligat a abandonar el càrrec sota el mandat de la cancellera. La dimissió, més enllà del que demostra sobre la debilitat humana que no coneix fronteres, i la recerca de successor no podien arribar en un moment pitjor per a Merkel, per al seu partit, per a Alemanya, i també per a l'Europa que intenta superar sense massa èxit la greu crisi de l'euro. La reputació i l'autoritat alemanyes resulten danyades per aquest seriós incident.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 6 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 18 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

La cancellera i el seu partit, el cristianodemòcrata CDU, van patir l'any passat sis derrotes, algunes molt significatives, en sis estats federats i el mes vinent les eleccions de Saarland i Schleswig-Holstein no auguren res de bo per a Merkel i la CDU. Per una altra part, la necessitat de resoldre aquesta crisi institucional obligarà la cancellera a dedicar-li temps i esforços en un moment en què la crisi de l'euro haurien de reclamar la seva atenció. Malgrat tot, la dimissió de Wulff, com la del seu antecessor, demostra que en la democràcia alemanya segueixen regint uns principis ètics cada vegada més difícils de trobar en altres països.