elPeriódico.cat

J. M. Fonalleras Escriptor i periodista

El turisme té aspectes molt divertits. Fa uns dies, a Gernika, una dona es feia fotografiar davant d'un tronc enorme, escapçat, enmig del Parc dels Pobles d'Europa, a tocar del famós arbre, que ara és també un tronc escapçat. Ella i les seves amigues estaven cansades després d'haver pujat fins al turó on hi ha la Casa de Juntes i, pel que sembla, ja no estaven disposades a buscar més, enmig d'aquella vegetació. El fet és que la dona va decidir que aquell tronc era l'arbre de Gernika, encara que l'original, l'autèntic i malmès arbre, fos en un altre lloc, just a tocar. Ni el va veure. O potser sí: i va pensar que aquell altre tronc, enmig del monument circular de columnes, era una estàtua més del recorregut. Amb un posat solemne, es va ajupir, va recolzar la barbeta sobre el tronc que no era, i ja va estar. Ja tenia la fotografia. Després, va baixar les escales i, a la vora del Memorial del batalló Gernika, va entrar en una pastisseria on venien una mena de roques de xocolata embolicades, en una capsa on s'hi reproduïa el simbòlic quadre de Picasso. Aquella vila emblemàtica, sotmesa a la vilesa del mal perquè sí, aquell escenari de mort i desolació, es convertia, al cap dels anys, en una foto davant d'un tronc sense pedigrí i en unes roques comestibles. Avui fa 74 anys que l'aviació nazi va destruir el poble en un assaig ignominiós per a la guerra que s'acostava. No sé si hi pensarà, la meva benvolguda i despistada turista.

Més informació

• Crits al cel

• Tags: Opinió

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 4 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 26 de abril de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)