elPeriódico.cat

Mauricio Bernal Periodista

-¿El món de la ràdio? Des de petit. Jo tenia crec que 11 anys, o 12, més o menys, i amb un cosí que tenia la mateixa edat jugava a fer un programa. ¿Com? L'hi explico: agafàvem el micròfon de l'ordinador, posàvem música de fons, jo li donava pas, ell em donava pas a mi... De vegades ens inventàvem les notícies i d'altres vegades teníem un diari i les llegíem. Més tard ho escoltàvem tot, i així. Ens feia gràcia.

JOAN CORTADELLAS

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 72 de la secció de Contraportada de l'edició impresa del dia 19 de juliol de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

-Però... No ho sé. ¿A casa seva escoltaven molt la ràdio? Vull dir: ¿d'on li venia?

-Doncs no; escoltar-la, els meus pares l'escoltaven més o menys com tothom. De tant en tant, em refereixo. No sé d'on em ve, però sé que des de petit m'agrada molt.

-Bé, doncs expliqui'm com va arribar a fer el seu propi programa.

-Ja. El programa. Bé: resulta que en aquella època jo era voluntari en una fundació, la Fundació Adsis, que és una oenagé que ajuda joves amb problemes, joves en risc d'exclusió. El cas és que...

-Un moment. Per ubicar-nos. ¿Quina edat tenia?

-Quinze anys. Més o menys.

-És a dir, fa uns quatre anys, ¿oi? Bé. Continuï.

-Bé, doncs jo col·laborava amb el tema del reforç escolar, a alguns els ajudava a fer els deures... I un dia hi va haver un partit de futbol, un partit entre els nois de la fundació, i un amic que treballava a Boca Ràdio, que és una emissora d'aquí, d'Horta-Guinardó... Bé, doncs aquest amic em va convidar i em va fer una entrevista perquè parlés del partit. Després em va dir que ho havia fet bé, que parlava molt bé, i em va dir que si en tenia ganes ell em podia ajudar a entrar a l'emissora.

-Home, per a una persona que feia programes als 11 anys...

-Sí, és clar, ho vaig acceptar de seguida. Vaig començar amb una secció: notícies del barri.

-És a dir, que als 15 anys vostè ja era reporter al Carmel.

-Sí, suposo, sí. Bàsicament, estava pendent del que passava. Anava a les reunions de les institucions, o bé trucava als amics o coneguts que eren a les institucions, perquè m'informessin... I si, no ho sé, si hi havia per exemple un accident al barri, doncs hi anava i preguntava.

-L'home més ben informat del barri.

-No, no, tampoc... Però bé, sí, estava informat. A més, en aquella època vaig tenir la sort que hi va haver una convocatòria a Carmel Amunt...

-¿Carmel Amunt?

-Una plataforma veïnal.

-Ah.

-Doncs van fer un taller per a joves periodistes. A la web van obrir una secció que es deia així, Joves periodistes, van fer el taller, ens van donar unes acreditacions i ens van enviar al carrer. A començar a escriure.

-Això independentment de la ràdio, ¿oi? Parlem de coses diferents.

-Sí. Per una part, escrivia per a Carmel Amunt i, per una altra, feia el programa. Però no era només una secció. Tenia un programa propi.

-Expliqui-m'ho.

-Això va ser al cap de sis mesos; jo mateix vaig proposar que me'l deixessin fer. I bé, és un magazín de barri: notícies, agenda, entrevistes, i al final hi ha una secció en què els oients truquen. El 2 de juliol vam fer el programa 150, i com que coincidia amb les festes del Carmel, el vaig fer al carrer.

-Per favor, deixi'm que ho repeteixi: l'home més ben informat del barri. No cal que li pregunti què pensa estudiar, ¿oi?

-¿Periodisme? No ho crec. Encara no l'hi he explicat, però també sóc president de l'associació d'alumnes, que és una cosa que m'agrada molt. ¿Sap per què? Perquè m'agrada organitzar coses: actes, activitats. Llavors, ¿sap què m'agradaria estudiar? Animació sociocultural. Per fer això. Organitzar, dinamitzar grups. Això és el que m'agrada.

-A veure: un programa de ràdio, Carmel Amunt, l'associació d'alumnes... No li pregunto pel temps per a l'oci, però, ¿i els estudis? ¿Els seus professors no li diuen res?

-Bé... La veritat és que no l'hi he explicat la meitat. També sóc el representant dels alumnes al Consell Escolar, el del districte, i estic en el grup de teatre... També dirigeixo l'emissora de l'institut, Ràdio Ferran Tallada, es diu. És clar que és un projecte que encara no està del tot...

-Ja veig que podríem fer dues entrevistes. Expliqui'm: ¿no li diuen res els seus professors?

-Alguns. Depèn. Altres em diuen que si m'agrada, que ho faci.