elPeriódico.cat

Gemma Tramullas Periodista

Potser perquè va néixer en un barri popular de Leeds (Anglaterra) i va estudiar en escoles estatals, aquest doctorat en Matemàtiques aviat es va atipar de fer classes als «nois blancs rics» d'Oxford i va anar a Ciutat del Cap (Sud-àfrica) per contribuir a l'educació de nois negres d'origen humil. Va deixar aquell país sense saber del tot si havia aconseguit el seu objectiu i, després d'un periple pels cinc continents, es va instal·lar a Catalunya com a investigador del Centre de Recerca Matemàtica (CRM).

Tim Myers. JOSEP GARCÍA

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 80 de la secció de Contraportada de l'edició impresa del dia 08 de juny de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

-¿Sempre va a treballar en bici?

-Cada dia. Quan vaig arribar fa un any i mig vaig preguntar com podia anar de Sant Cugat a la Universitat Autònoma de Bellaterra en bici i tothom em deia que no es podia, que s'havia de creuar l'autopista. Però hi ha un sender de bicis que passa a tocar del sincrotró.

-¿Pensa en números pedalejant?

-Jo no penso en números. Això ho feien els matemàtics de fa segles.

-Fa càlculs, doncs.

-Es va acostant. Quan vaig en bici, escolto música al meu iPod i és l'únic moment en què el meu cervell para de treballar. La resta del temps sempre estic pensant. Puc resoldre problemes mentre camino per la muntanya o bressolo el meu fill petit.

-¿Des de quan se li donen tan bé les matemàtiques?

-Era un estudiant bastant dropo. Vaig estudiar mates perquè podia fer-ho sense esforç. Em podia esforçar en història i no treia més d'una C (bé) i, en canvi, treia una A (excel·lent) en matemàtiques sense fer res.

-¿És una habilitat heretada?

-El més pròxim a les matemàtiques a la família era un besavi que treballava en una casa d'apostes i calculava els punts d'avantatge dels cavalls i els premis. No eren unes matemàtiques gaire tradicionals.

-Les seves tampoc ho són.

-No sóc un matemàtic pur, jo toco les matemàtiques aplicades, la relació entre matemàtiques i física. Veig ocells i penso com volen.

-D'aquí el títol de la seva xerrada davant la Societat Catalana de Matemàtiques i el CRM: ¿Realment importa la pilota de futbol?

-¿L'hi han explicat? He treballat per a empreses d'aviació i de piles de combustible, però amb el que més vibra la gent és amb el futbol, ¡fins i tot els científics!

-¿Què pinten les mates en el futbol?

-Els matemàtics són molt útils. Jo treballava a Sud-àfrica quan els Bidvest Wits, equip de la Premier League, em va plantejar: «Segons quina pilota escollim, ¿podem tenir avantatge davant dels nostres oponents?». La resposta va ser que sí i ja no han tornat a perdre un partit de lliga a casa.

-¿Com va resoldre la qüestió?

-El futbol és fàcil, matemàticament parlant; és la segona llei de Newton: força és igual a massa per acceleració. El que fa que una pilota es mogui és la resistència de l'aire, que depèn de la densitat de l'aire. Quan xutes amb efecte, la pilota traça una corba, ¿no? Pensi en Roberto Carlos, en Beckham o en el gol de Villa a la Champions.

-Com si ho estigués veient.

-Els Bidvest Wits juguen a Johannesburg, a 1.800 metres i, a més altitud, menys densitat de l'aire i menys resistència. En aquestes circumstàncies, una pilota molt llisa descriu molt poca corba, va gairebé recta. En canvi, si la densitat de l'aire és més alta o la superfície de la pilota és més rugosa, augmenten la resistència i la corba. Quan l'equip visitant xuta la pilota llisa pensant que traçarà una corba, mai va on ells pensen. El primer partit que van jugar els Bidvest Wits a casa després de la nostra reunió el van guanyar per 6 a 0.

-¿I si fos casualitat?

-No ho crec. L'hi oferiria al Barça perquè tingués avantatge sobre el Madrid.

-¿Més? ¿I si l'hi ofereix al Madrid?

-¡Em despatxen! És broma, però a Catalunya és on estic més bé i tinc la meva samarreta del Barça.

-¿Podria trobar la fórmula perquè els castellers pugessin més amunt?

-Posant gent més forta a la base. Les matemàtiques són presents en tot, però hi ha coses per a les quals no fan falta perquè són òbvies.

-¿Ha fet alguna vegada un test de coeficient intel·lectual?

-Als 16 anys. Els meus pares van pensar que quedaria bé a l'entrevista per entrar a la universitat.

-¿I quin va ser el resultat?

-No me'n recordo. Tinc un coeficient alt, però no tinc memòria. Vaig entrar al Mensa (club de persones amb un CI superior al del 98% de la població), però en vaig sortir quan vaig poder. No sóc persona de clubs.