elPeriódico.cat

Juancho Dumall Director adjunt

Walter Berglund, un dels personatges de Llibertat, la novel·la de Jonathan Franzen que fa furor als Estats Units, és un ecologista preocupat per l'excés d'habitants al planeta: «La superpoblació sens dubte va formar part del diàleg públic els anys 70 (...). I de sobte va desaparèixer. Es va convertir en una cosa senzillament immencionable. En part va ser degut a la Revolució Verda, és a dir, hi continuava havent molta fam, però ja no era apocalíptica. I després el control demogràfic va passar a tenir mala fama des del punt de vista polític. La Xina totalitària amb el seu mandat de fill únic, Indira Gandhi amb les esterilitzacions forçoses, el moviment nord-americà Creixement Demogràfic Zero presentat com a xenòfob i racista. Els progressistes es van espantar i van callar. I als conservadors (...) no els va importar una merda. I per tant el problema es va convertir en un càncer que saps que creix a dintre teu, però decideixes que val més no pensar-hi».

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 76 de la secció de Contraportada de l'edició impresa del dia 27 de octubre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

L'ONU va presentar ahir un informe sobre demografia segons el qual el dilluns naixerà un nen o una nena que elevarà la població del planeta fins als 7.000 milions d'habitants. Tal com vaticinava el personatge de Franzen, l'organisme de les Nacions Unides encarregat d'exposar aquesta inquietant dada va posar l'accent en el fet que la població creix actualment menys que fa unes quantes dècades. No passa res. De fet, el titular que va triomfar a les webs va ser el d'«el creixement es frena», un enunciat que només pot deixar tranquils els incauts, si es pensa que als 8.000 milions d'habitants s'hi arribarà d'aquí 13 anys.

Les dues preguntes davant d'un creixement com aquest són: ¿tindrà seguretat alimentària la població, sobretot a l'Àfrica i l'Àsia? ¿Serà possible que els recursos naturals no minvin de manera irreversible?

Fora de l'agenda

El problema demogràfic està, com es diu ara, fora de l'agenda. Potser avui salvem l'euro, però més valdria que salvéssim les fonts de recursos per alimentar racionalment d'aquí poc temps més de 7.000 milions de persones.