elPeriódico.cat

Enric Hernàndez Director

Amb les cíviques i bullicioses protestes de diumenge, el 15-M ha conjurat el gran risc que afronta qualsevol moviment d'aquestes característiques: el de, passada l'efervescència primera, enfonsar-se en la marginalitat, de la mà d'individus agressius i desideologitzats. Als carrers no hi va haver brots de violència com els que es van registrar davant del Parlament; sí, ciutadans de tota edat i condició disposats a demostrar, en pau i en un ambient festiu, que la indignació no és, ni de bon tros, minoritària.

Més informació

• Vicenta Barba: «Jo el que passa és que he tornat; i potser amb més ràbia i tot»
• Els indignats frenen un desnonament a Gràcia
• ¿De què parlem al parlar de futur?
• CiU i PSC se citen per intentar desencallar per fi la llei electoral
• Indignats: definir-se o morir
• Puig es posa a disposició dels alcaldes per desallotjar les places
• El 15-M reforça l'organització per encarrilar el suport popular
• La UGT i CCOO prefereixen per ara el diàleg a l'aturada general
• Els grans partits avisen que són l'única via de solució

• Tags: Opinió, Indignats

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 80 de la secció de Contraportada de l'edició impresa del dia 21 de juny de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

Oblidarem aquells que, després d'haver silenciat el 15-M, van aprofitar els fets del Parlament per criminalitzar el moviment, exigint la seva immediata fulminació. No farem càbales sobre que sucoses que són les prebendes que aquells dòcils escrivents i els seus atemorits amos defensen amb tanta virulència. Però observarem amb interès quina classe de verí aboquen d'ara endavant les seves agraïdes plomes.

Perquè no és hora de passar comptes, sinó de comptar solucions. Els líders polítics, amb el president Mas al capdavant, van respondre ahir amb bones paraules al pacífic clam de diumenge, però van subratllar que aquesta crisi no té una sortida fàcil, i encara menys al marge dels partits clàssics. I potser no els falta raó, per insondable que sigui l'abisme que separa electors d'electes. És de les forces polítiques de les que s'esperen ja no gestos cosmètics, sinó obres eficaces que els congraciïn amb els seus electors. Han pregonat tantes vegades una regeneració democràtica mai complerta que ara hauran d'expiar els seus pecats.

Falten, amb tot, vies d'interlocució entre polítics i ciutadans, perquè els partits fa temps que van desistir d'aquesta funció. I que ningú es faci il·lusions: sense diàleg, la indignació social anirà a més.

Les complicitats socials

Aquest diari ha decidit promoure debats amb lectors, experts i polítics amb aquesta finalitat: restablir les complicitats socials indispensables per perfeccionar la democràcia, la nostra forma d'organitzar-nos. Altres vociferen des de la seva luxosa torre de marfil. Nosaltres preferim buscar solucions. Entre tots.