Just el dia en què el Govern d'Artur Mas tira endavant els pressupostos de la mà d'Alicia Sánchez-Cama­cho, la ministra Ana Pastor anuncia que torna a incloure l'onerós corredor central com a eix principal en la seva nova proposta per a la xarxa europea de transports. Ni les arques espanyoles ni les comunitàries estan per a rampells de bogeria, així que sembla poc probable la viabilitat del projecte. «No podem donar prioritat a cap territori davant d'un altre», va recalcar Pastor. I potser aquest sí que era el missatge. Que ningú es cregui diferent. Ningú. I el cert és que a Catalunya cada vegada ho serem menys. En tots els sentits. Menys capacitat per tirar endavant, menys igualtat entre els seus ciutadans i menys identitat. Amb l'aeroport del Prat castigat a la lliga regional; amb més d'un any d'austeritat que ja està col·lapsant la sanitat i ha resultat premiat per Moody's i ens ha situat a un pas del bo porqueria; amb la retallada publicitària a TV-3 (o, el que és el mateix, la condemna a la inviabilitat) i l'aplaudiment de CiU a una bàrbara reforma laboral que situa milions de treballadors sota l'espasa de Dàmocles, només ens podem preguntar per a quina Catalunya treballa el seu Govern. Un Executiu que no dubta a repartir etiquetes de bon o mal català per desqualificar l'oposició, però que dia rere dia desdenya la seva mà estesa i elegeix caminar al costat dels que retallen el nostre horitzó.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 6 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 17 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)